Joan Margarit

Sanaüja, 1938

Bibliografia Premis literaris Premis Literaris de Girona-Miquel de Palol de poesia, 1981: Cants d'Hecatònim de Tifundis Premis Octubre-Vicent Andrés Estellés de poesia, 1981: Vell malentès Premi de la crítica -poesia catalana, 1981: Vell malentès Crítica Serra d'Or de poesia, 1983: Cants d'Hecatònim de Tifundis Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona, 1983: Rèquiem per a Anna Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona, 1985: L'illa del tresor Carles Riba, 1985: Mar d'hivern Crítica Serra d'Or de poesia, 1988: La dona del navegant Llibres publicats Poesia L'ombra de l'altre mar. Barcelona: Edicions 62, 1981 Vell malentès. València: Eliseu Climent/3i4, 1981 El passat i la joia. Vic: Eumo, 1982 Cants d'Hekatònim de Tifundis. Barcelona: La Gaia Ciència, 1982 Raquel: la fosca melangia de Robinson Crusoe. Barcelona: Edicions 62, 1983 L'ordre del temps. Barcelona: Edicions 62, 1985 Mar d'hivern. Barcelona: Proa, 1986 La dona del navegant. Barcelona: La Magrana, 1987 Llum de plua. Barcelona: Península, 1987 Poema per a un fris. Barcelona: Escola d'Arquitectes de Barcelona, 1987 Edat roja. Barcelona: Columna, 1990 Els motius del llop. Barcelona: Columna, 1993 Aiguaforts. Barcelona: Columna, 1995 Remolcadors entre la boira. Argentona: L'Aixernador, 1995 Estació de França. Madrid: Hiperión, 1999 Poesia amorosa completa (1980-2000). Barcelona: Proa, 2001 Joana. Barcelona: Proa, 2002

Selecció de poemes Barcelona era una festa (Poesia amorosa completa (1980-2000), 2001) No es pot ser més feliç. Joves i en primavera, vam començar aquell dia passejant per la Rambla, lleugers, amb l'esperança -diria la certesa- que els finals no existien. Com que teníem gana, l'esmorzar en el lluent matí de primavera va ser meravellós, però no va esborrar-la. Ni el dinar. Ni el sopar. Aquella nit de seda vam fer l'amor. La gana continuava encara: amb la llum i el silenci de la lluna en els vidres. No és possible enganyar una vella ciutat. Res no va ser senzill: ni guanyar-se la vida, ni complir les promeses, ni sentir l'escalfor d'un cos jove al costat. No hi ha miracles (Joana, 2002) Plovia amb deixadesa. A les nou de la nit –dinou d’octubre- la Joana arribava espantada al quiròfan voltada per nosaltres, que ens quedàvem en la saleta mal il·luminada de vora els ascensors. Diu que ella, en un intent desesperat de salvar-se, va dir t’estimo al metge. Esperàvem la fada que ens tornés la Joana tranquil·la, la de sempre, els ulls espurnejant de confiança. A les onze, mirant per la finestra, les gotes de la pluja relliscaven pel vidre com si ho fessin per la nit. La nit era la fulla d’una dalla. Súplica (Joana, 2002) D’aquest matí d’hivern, amable i tebi, per favor, no te’n vagis i queda’t submergida en aquest pati, com un naufragi, dins la nostra vida. Entre el llorer i els testos d’aspidistres de fulles verdes, amples i romàntiques, per favor, no te’n vagis, no te’n vagis. Tot està preparat perquè tu hi siguis, doncs, queda’t, per favor, i no te’n vagis. Digue’m si te’n recordes: necessito unes paraules amb la clara i fonda veu de l’absència per preguntar-te pel teu fugaç triomf sobre el mai més. Però calles, descanses al passat, aquest llit de tristesa fulgurant. I així has anat tancant-te en la poncella de la fosca durant aquests vuit mesos, fins que ara, horroritzada per la llum, sorgeix aletejant la papallona pàl·lida, furiosa, de la mort. Però, si estàs morint-te, encara vius, i faig esclatar l’última alegria del teu rostre cansat amb les petites mans entre les meves. Morir-se encara és viure, em repeteixo. D’aquest matí d’hivern, amable i tebi, per favor, no te’n vagis, no te’n vagis.