|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Montserrat
Abelló |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Tarragona,
1918 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Bibliografia
Premis literaris
Crítica Sera d'Or de poesia, 1999: Dins
l'esfera del temps.
Cavall Verd-Josep M. Llompart de poesia,
2003: Al cor de les paraules (Obra poètica
1963-2002)
Premis Literaris de Cadaqués-Quima Jaume de
reconeixement a la creació poètica, 2003:
Al cor
de les paraules (Obra poètica 1963-2002)
Lletra d'Or, 2003: Al cor de les
paraules (Obra poètica 1963-2002)
Llibres publicats
Poesia
Vida diària. Barcelona: Joaquim Horta,
1963
Vida diària. Paraules no dites.
Barcelona: La Sal, 1981
El blat del temps. Barcelona: Columna,
1986
Foc a les mans. Barcelona: Columna, 1990
L'arrel de l'aigua. València: Edicions
de la Guerra, 1995
Són màscares que m'emprovo.... Barcelona:
Cafè Central, 1995
Dins l'esfera del temps. Barcelona:
Proa, 1998
Al cor de les paraules (Obra poètica
1963-2002). Barcelona: Proa, 2002 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Selecció
de poemes
Voldria endinsar-me
(El
blat del temps, 1986)
Voldria endinsar-me
en el teu esguard clar
i sentir el tacte
de les teves mans
llises, tendres, sense
senyals ni nafres.
Viure amb tu cada un
daquells moments en què
se taniran fent més fortes
i més dures. I sentir-te
cada cop més a prop meu.
Jo no sóc jo, sóc laltre...
(Dins l'esfera del temps, 1998)
Jo no sóc jo, sóc laltre.
En mil bocins mesberlo
per endinsar-me dins teu.
Jo no sóc jo, de mi
ja no en queda res
sinó una espurna
solitària en un cel immens
on ja no té cabuda
la falsedat, ni la mentida.
Tot és un immens buit... (Dins
l'esfera del temps, 1998)
Tot és un immens buit,
recordar voldria tants noms
que ja no retinc.
I la nit esdevé cada cop
més fosca, més misteriosa.
Amb lencens espès de flors
esfullades, de nines esventrades.
De retaules vivents;
de terribles imatges
de pobles vençuts, de cossos
llençats dins fosses comunes.
I voldria tenir el do de poder
aplacar-ne el dolor.
De cridar sense fre,
doblidar
tanta impotència.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|