Poesia a Sant Cugat '03 - Poetes
  Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  
                           
                     


Yannick Garcia

                              Yannick Garcia
                              Amposta, 1979
                               
                               
                              Bibliografia

Premis literaris

Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater 2003: De dalt i de baix.

Llibres publicats

Poesia
De dalt i de baix. Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 2003.
                               
                               
                              Selecció de poemes


Fa baixada (De dalt i de baix, 2003)

Al principi.
Tot va ser diàfan, com l’esclat
d’un somriure de nadó.
Encara somrius d’allò més blancament.

Al principi. T’amoixava
els cabells, però tu no em veies. Perquè
m’amagava el plugim de l’estiu.
T’acaronava de puntetes perquè no em sentissis.
T’enyoro les dents.

No vaig saber què era un nas fins que no
en vaig caure. Del caire mateix.
Davallada.
I vas riure. Vaig ser pessigonya
per uns instants. Al principi.

Encoixinada la caiguda, creus que ets a jaç per sempre.

Al principi. Vaig beure’t
la sentor.
A glopades.

Fins a l’ennuec.


Fuig (De dalt i de baix, 2003)

Les orelles no m’arriben. No sento
què remugues. No sé en quina llengua
em llepes.

Els mosquits piquen i esberlen consciències. I nosaltres
els aixafem d’un cop sec. Sota el palmell
de la mà tot empetiteix.

La teua figura es desdibuixa i la llambregada furtiva
em torna un tu diluït que no reconec. T’escampes.
Regalimes. Et difons. Oh, Pesta!

No em basta d’arrencar-te el vell
pèl a pèl. I veure’l encaragolar-se
en desprendre’s. Les serps
s’empassen elefants que juguen a cuit-i-amagar.

Paaaaaam! Sota el palmell, hi faig coveta.
Amaga-t’hi, que pares tu.


Colgats, a desgrat (De dalt i de baix, 2003)

Sóc entre parets blanques i suo. I em contorno.
Sóc entre parets i a sota meu un cos tremola. I sua.
Els cossos d’anguila són nus. Per dins.

Per dins i per fora. Cap endins i cap enfora. Nuets.
Dues boles blanques fiten una paret blanca
i tu,
tu ets paret.
Parpella avall que es fa paret i continues sent paret,
mentre la nuesa d’un dels cossos brama i s’exalta.
I tu

Les quatre em cauen a sobre mentre un cos em felicita.
Mentre una anguila m’acarona.
Per sota les runes,
llàgrimes dolces. I nuetes.
                               
                               
 
 Pàgina web de poesia a Sant Cugat
©2003
 nopotsermentida