poesia a Sant Cugat - POETES
poesia a Sant Cugat   Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  
 
poesia a Sant Cugat

  Àlex Susanna

         


Bibliografia

Premis literaris:

  • Premis Literaris de Girona-Miquel de Palol de poesia, 1979: Memòria del cos
  • Crítica Serra d'Or d'edició d'obra estrangera, 1981: Monsieur Teste
  • Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona, 1984: Seguiment del foc
  • Josep Pla, 1989: Quadern venecià
  • Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona, 1992: Davant d'un claustre

Llengües a les quals ha estat traduïda la seva obra:
Anglès, castellà, croat, francès, gallec, grec modern, italià, portuguès, turc
Llengües de les quals ha traduït al català:
Anglès, francès, gallec, italià, portuguès

Llibres publicats:

  • Poesia
  • Abandonada ment, 1977
  • De l'home quan no hi veu. Barcelona: El Mall, 1979
  • Memòria del cos. Barcelona: La Gaia Ciència, 1980
  • Els dies antics. Barcelona: El Mall, 1982
  • El darrer sol. Barcelona: Proa, 1985
  • Palau d'hivern. Barcelona: Columna, 1987
  • Poesia. Eivissa: Caixa de Balears, 1988
  • Les anelles dels anys. Barcelona: Proa, 1991
  • Tres nus a les Termòpiles. Maó: Caixa de Balears, 1992
  • Boscos i ciutats. Barcelona: Columna, 1994
  • Suite de Gelida. Barcelona: Proa, 2001

    Prosa

  • Quadern venecià. Barcelona: Destino, 1989
  • Quadern de Fornells. Barcelona: Columna, 1995
  • Quadern d'ombres. Barcelona: Columna, 1999

Selecció de poemes

Paraules decebudes

Poc, però esperes;
sempre hi ha algun dia
que esperes que et recolliran,
i que plegats anireu a sopar, fins tard,
i que a l´últim potser us estimareu i tot,
tot amb aquella alegria
que dóna el veure´s poc...
Però no és així: no arriba
ningú ja fa dies, i decideixes, sí,
sempre decideixes que l´esperar
s´ha acabat,
i passa que l´esperar
precisament, mai no s´acaba...
I per això, per això jeuen
al teu fons decebudes les paraules.

A l´últim (un passeig per la fosca havia desvetllat
tals pensaments), la mà no afavoreix sinó el silenci,
el silenci ardu de les coses i les paraules.
A fora, els llums del parc de ningú són ja recer:
passa un vent fred que s´endú fulles i records...
 

Fragilitat

Dues copes no del tot buides
però desemparades en ple matí,
assenyalen un final, un inici i un dubte.
Ens havíem conegut aquell mateix vespre;
vam anar saltant d´un bar a l´altre
pels freds carrers de la ciutat nevada,
i en volubles converses entre gent i més gent
vam saber acostar-nos amb perícia i astúcia...
Després, a casa, dues copes
abandonades davant d´un sofà
ens mostrarien l´últim preàmbul
abans de començar la nit
i ser definitivament engolits pel tacte.
Però quan, eufòric, el matí següent
netejava les copes i me´n lliscava una
i veia estupefacte el seu immediat esbocinament,
no vaig poder sinó dubtar de tot
i adonar-me de l´extrema incertesa
de certes coses:
massa urgència ens mou a acostar-nos
com per acollir en les nostres mans
la finesa del cristall, la fragilitat de l´amor.
 

Carnaval

Mentre estranya s´enretira la nit
i s´allunya la gatzara pels carrers
i la ciutat es buida
i torna a ser ella mateixa
-deserta, tancada, silenciosa-
ens va envaint a poc a poc la por,
la temença d´estar perdent la vida
-com si ens fugís, un cop més, de les mans-
però potser allò que ens espaordeix
no sigui sinó la por, la temença
de tornar a ser altre cop també,
com la ciutat, nosaltres mateixos,
deserts, tancats, silenciosos,
definitivament aïllats en la nostra penúria.

 
   
  Barcelona
(12-9-1957)
   
 

 

 
       
 
 Pàgina web de poesia a Sant Cugat
©2001
 nopotsermentida
Free Web Hosting