poesia a Sant Cugat - POETES
poesia a Sant Cugat   Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  
 
poesia a Sant Cugat

 Jaume Subirana

         


Bibliografia

Premis literaris:

  • Recull-Rafael Cornellà de reportatge, 1982: per un treball-entrevista a X. Bru de Sala, amb O. Izquierdo
  • Carles Riba, 1988: Final de festa
  • Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa, 1996: Suomenlinna

Llengües a les quals ha estat traduïda la seva obra:
Anglès, castellà
Llengües de les quals ha traduït al català:
Anglès, francès
Altres dades literàries:
Membre del col·lectiu Joan Orja i del col·lectiu Llorenç de Triaga, nom adoptat pel col·lectiu Joan Orja en entrevistes. Curador de l'edició de les antologies poètiques Festa, dol i circumstàncies, 1995, Poemes amb àngel (amb Carles Torner), 1997 i de diversos volums sobre Josep Carner. Ha codirigit el CD-ROM Dotze sentits: poesia catalana d'avui, 1996

Llibres publicats:

  • Narrativa breu
  • No som perfectes. Barcelona: Proa, 1989

    Poesia

  • Pel viure extrem. Barcelona: Proa, 1985
  • Final de festa. Barcelona: Proa, 1989
  • El rastre de l'animal més lliure. Barcelona: Proa, 1994

    Prosa no de ficció
  • Per a què serveix un escriptor?. Barcelona: Proa, 1998
  • Suomenlinna. Barcelona: Proa, 2000
  • Tota la veritat sobre els catalans : Brevíssima enciclopèdia nacional. Barcelona: La Magrana, 2001

    Prosa no de ficció (crítica i estudis)
  • Josep Carner : l'exili del mite (1945-1970). Barcelona: Ed. 62, 2000

Selecció de poemes

Carnisseria

Mentre tallava,
sàdicament despistat,
pensava en la dona...
CRAC;
pensava en son pare...
CRAC;
pensava en la sogra...
CRAC;
el guàrdia de la plaça...
CRAC;
en Garcia, el majorista
CRAC;
el fill que fugí de casa...
CRAC;
la Lali, tan maca...
CRAC;
la vida, tan boja...

i a la fi, distret,
es tallà un dit.
La clienta, esglaiada,
ofegà un crit
però ell, atent,
afegí el dit
al quilo de bistecs tot dient:
-Ja ho veu, senyora,
no val la pena
preocupar-se
de la gent.


Bricolatge domèstic

Ells dos, la paret, el taladre,
la broca, la pols, el forat,
un vis esclatant dins el tac,
més pols i l’anella del quadre.
Les mans, les ulleres i el nas
són tot pols petita, vermella,
que els asseca el cor: la parella
sempre el penja recte, el fracàs.


Les mans del pianista

Mira’t les mans,
miracle alat...
On has estat
mentre tocaven?
 
   
  Barcelona
(15-3-1963)
   
 

 

 
       
 
 Pàgina web de poesia a Sant Cugat
©2001
 nopotsermentida