| |
|
|
 |
|
|
Bibliografia
Premis
literaris:
- Recull-Rafael
Cornellà de reportatge, 1982: per un
treball-entrevista a X. Bru de Sala, amb O.
Izquierdo
- Carles Riba, 1988: Final
de festa
- Fundació
Enciclopèdia Catalana de narrativa, 1996: Suomenlinna
Llengües a les
quals ha estat traduïda la seva obra:
Anglès, castellà
Llengües de les quals ha traduït al català:
Anglès, francès
Altres dades literàries:
Membre del col·lectiu Joan Orja i del col·lectiu
Llorenç de Triaga, nom adoptat pel col·lectiu Joan Orja
en entrevistes. Curador de l'edició de les antologies
poètiques Festa, dol i circumstàncies, 1995, Poemes
amb àngel (amb Carles Torner), 1997 i de diversos
volums sobre Josep Carner. Ha codirigit el CD-ROM Dotze
sentits: poesia catalana d'avui, 1996
Llibres publicats:
- Narrativa
breu
- No som
perfectes. Barcelona: Proa, 1989
Poesia
- Pel viure
extrem. Barcelona: Proa, 1985
- Final de festa.
Barcelona: Proa, 1989
- El rastre de
l'animal més lliure. Barcelona: Proa, 1994
Prosa no de ficció
- Per a què
serveix un escriptor?. Barcelona: Proa, 1998
- Suomenlinna.
Barcelona: Proa, 2000
- Tota la veritat
sobre els catalans : Brevíssima enciclopèdia
nacional. Barcelona: La Magrana, 2001
Prosa no de ficció (crítica i estudis)
- Josep Carner :
l'exili del mite (1945-1970). Barcelona: Ed.
62, 2000
|
Selecció
de poemes
|
Carnisseria
Mentre tallava,
sàdicament despistat,
pensava en la dona...
CRAC;
pensava en son pare...
CRAC;
pensava en la sogra...
CRAC;
el guàrdia de la plaça...
CRAC;
en Garcia, el majorista
CRAC;
el fill que fugí de casa...
CRAC;
la Lali, tan maca...
CRAC;
la vida, tan boja...
i a la fi, distret,
es tallà un dit.
La clienta, esglaiada,
ofegà un crit
però ell, atent,
afegí el dit
al quilo de bistecs tot dient:
-Ja ho veu, senyora,
no val la pena
preocupar-se
de la gent.
Bricolatge domèstic
Ells dos, la paret, el taladre,
la broca, la pols, el forat,
un vis esclatant dins el tac,
més pols i l’anella del quadre.
Les mans, les ulleres i el nas
són tot pols petita, vermella,
que els asseca el cor: la parella
sempre el penja recte, el fracàs.
Les mans del pianista
Mira’t les mans,
miracle alat...
On has estat
mentre tocaven? |
|
