poesia a Sant Cugat - POETES
poesia a Sant Cugat   Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  
 
poesia a Sant Cugat

  Enric Sòria

         


Bibliografia

Premis literaris:

  • Senyoriu d'Ausiàs March, 1981: Mirall de miratges
  • Joanot Martorell de narrativa de Gandia, 1990: Mentre parlem
  • Crítica Serra d'Or de dietaris, 1991: Mentre parlem
  • Cavall Verd-Josep M. Llompart de poesia, 1993: Compàs d'espera
  • Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 1998: Incitacions
  • Carles Riba, 1998: L'instant etern
  • Crítica dels Escriptors Valencians d'assaig, 1998: Incitacions
  • Cavall Verd-Josep M. Llompart de poesia, 2000: L'instant etern
  • Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2000: L'instant etern
  • Crítica Serra d'Or d'assaig, 2001: L'espill de Janus

Llengües a les quals ha estat traduïda la seva obra:
Castellà
Llengües de les quals ha traduït al català:
Alemany, anglès, castellà
Altres dades literàries:
Ha traduït F. Kafka i Thomas de Quincey

Llibres publicats:

  • Poesia
  • Mirall de miratges. València: El Cingle, 1982
  • Varia et memorabilia. València: Diputació, 1984
  • Compàs d'espera. València: La Guerra, 1993
  • L'instant etern. Barcelona: Proa, 1999

    Prosa no de ficció (dietaris)

  • Mentre parlem. Barcelona: Ed. 62, 1991

    Altres (assaig)

  • Sermonari laic. Alzira: Germania, 1994
  • Incitacions. València: Tàndem, 1997
  • L'espill de Janus. Barcelona: Proa, 2000

Selecció de poemes

Delimitació de camp

No sé com és en altres, ni és fàcil indagar-ho.
Caldrien aptituds que em són alienes
i una atenció tenaç, meticulosa.

Quant a mi, presoner dels meus hàbits
–destí o càrcer a mitges consentida-
i d’uns instints rebecs, contradictoris,
el que no sóc estime:
la gràcia deseixida, involuntària,
la pròdiga alegria que subjuga,
o el valor generós.

De vegades un rostre, una cadència,
un fràgil equilibri que s’encarna
en moviment o en riure,
com un castell de focs amable i instantani,
em fan concebre una esperança humana,
benignament feliç, de gentilesa.
O també el goig d’una conversa grata,
un contrast d’opinions que saben acordar-se,
diversament comunes, com un càntic.

Són eixos rars moments
que deixen una ànsia difícil de dissoldre
en el record, després, com la marea abandona
–amb tot de deixes peregrines per l’arena-
una vaga curiositat aventurera.
En l’amor al principi. En un grapat d’instants
fora del temps.

De vegades admire aquests besllums,
però no m’hi barrege.
Procure satisfer necessitats comunes
i ajustar-me a les normes de la ciutadania.
Defense uns interessos que malde per fer propis.
Dels altres, no en sé res. Tampoc no en parle.
 

Confessió d’Ulm

Uns ulls humits
no expliquen una vida.
Sols la contenen.
 

Vidre

Un vers no és una treva.
Intenta ser oratge, o clevill, o drecera,
o es cargola en un deler de vidre
que les paraules no saben contenir
però no és una treva.

En eixe joc tot s’aposta sencer,
fins l’esperança,
i valen igualment
el vers que no has escrit
i aquest que ara creus teu,
perquè, a la fi, l’únic balanç és pèrdua.

Almenys això ho tenen en comú
la vida i el poema.
Es juga per no-res
en canvi de no-res
a tota ultrança.
I no hi ha cap respir
ni tan sols a saber-ho, mentrestant.

No ho oblides:
aquest vers no és cap treva tampoc.
Escriu-lo, doncs, així.
I encara que ells ignoren
les regles i l’aspresa
del joc de les paraules i el silenci,
procura no fer trampes
i deixa’l acabar en la ruïna.

El que importa és que, els talls, els faça nets.

 
   
  Oliva
(30-7-1958)
   
 

 

 
       
 
 Pàgina web de poesia a Sant Cugat
©2001
 nopotsermentida