| Poema
de la terra i el poble Serà trist morir sol?
Ens n'hauríem
d'anar
acompanyats per donzelles.
Existeix una
verge eternal
que és la terra
i un eixam
que és el poble.
Damunt vosaltres
abocaré el meu amor.
I la mort
no serà mort.
Ni la soledat,
erma.
Llocs d'amor
2
Prolonga l'estiu
les seves flames
i a l'ombra dels pins
creem,
treballem
uns COSSOS
joves,
empaitant
l'etern guspireig del sexe.
L'espurna
del bes,
entre baladres,
inicia la foguera.
No calen
paraules
on és viu i tossut el plaer!
Mirall
Enervat per
vanes melodies,
retorno al teu llevant i bec
les ombres de la teva figura,
esvaïda per somnis i erms terrenys.
Com m'havia
agradat jeure
damunt l'herba del prat,
i, ara, tot és memòria trencada,
somort esguard a l'alta muntanya.
|
