Poesia a Sant Cugat 2004


 

 
 

Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  

 
 

TOT PO-e-SI-@

 

Setmana 1

 

A
llí estás
te veo, pero no te hablo,
te miro, pero no te tengo,
te quiero, pero no me atrevo;
quisiera besarte, pero prefiero huir,
irme a otro lugar lejano
y allí acabar con el sinvivir.

Allí estarás
te añoro, quisiera tenerte
más no puedo volver a verte,
lejos estoy ya de ti,
ya no recuerdo ni tu sonrisa,
sólo recuerdo tus joviales ojos verdes,
que me guían hasta el dulce abrazo de la muerte.

Allí estás
por fin te encuentro,
ha pasado mucho tiempo,
ya he recuperdado mi aliento,
no puedo dejarte marchar,
te quiero demasiado
para que te vayas sin más.

Axel

Escut d'amor

Amor, si em posés malalt
voldria posseir els teus ulls
per poder veure el món com el veus tu,
sentir el que sents i ser dins la teva pell,
fóra com no morir, i viure eternament,
mai res ens podria allunyar o separar,
un escut humà, un escut d'amor.

Amor si em quedés sense quedar-me enlloc,
si no fos jo qui parlés per mi,
si la meva essència s'esfumés,
recorda'm sempre amb entusiasme,
com en un dels nostres millors dies,
i sobretot, pensa sovint en mi:
ets l'amor de la meva vida.

Sergi Monserrat

Tríada d'Haikús interrogants

VI.
El verd de l'herba
i dels boscos més fosc
I l'esperança?

VII.
Darrere un núvol
la lluna s'ha amagat.
De què té por?

VIII.
Ànec que em parles,
bocí de Ciutadella:
i què em vols dir?

Albert Sòria


Blues d'Oz

el silenci cruix com un fals somrís a la cruïlla dels maons groguencs
on intentem de recordar els dies feliços
o aquella passió que un matí pintat de blau va despertar-se morta
el llit ja no té més secret dons que cloure-hi els ulls per oblidar
el gust de fang que taca sempre l'esperança?
tanta cuita a amagar entre bressol i tomba tot plegat?
i a les envises de l'oasi la grassa amenaça de miratge
que t'acull i t'assassina amb la mateixa impunitat

Nicolàs Castany

 
 

Setmana 2

 
 


Suggeriments

intimidar-nos amb els seus secrets,
adherir, en el nostre ínfim coneixement
allò que ens pot potenciar els valors.
Suggereixo suggeriments anònims,
paraules buides en harmonia amb aquest món banal,
visions llunyanes per recordar el menys possible,
i aleshores, suggereixo l'exercici del contrast.
Què ens manca i què és el que em fa sentir nostàlgia?
Jo, que he crescut a partir dels suggeriments sempre
moderns i no he conegut mai allò que em provoca tal
nostàlgia...

Paula


Teletienda

homologat open plan obra vista
feng shui-compatible, multi-ús,
manejable, inflable, ajustable,
impermeable, inoxidable, reciclable,
recarregable, biodegradable, ignífug,
equipat de radar i vistes al mar.
paracaigudes, airbag i sidecar,
jacuzzi en suite últim crit,
serveix com a bressol, com a llit,
com a taüt, amb input i output
up-put i downput, efecte surround,
ABS, GPS, ADSL, MP3,
a prova de bala, sistema anti-sotragada
només 100 Euros si compres ara,
consulta el manual, piles no incloses.
Oferta limitada.

Laura de Veciana

Retalls de desolació

(bonus track)
És de dia quan t'enyoro
i no només de nit, quan dormo.

He begut de tantes fonts
i encara tinc set d'aigua fresca.
El meu amor s'ha esvaït
de viure amb tanta pressa.

Camino, a les palpentes,
entre fletxes, sentències
i immediacions.

I què en faig jo de les coses que voldria
compartir amb tu, i o em deixes?

Per poeta, m'han robat el mòbil.

Un dia vindrà, quan ja no us faci riure,
que no valdrà la pena de viure.

Ricard Yagüe

Soledad (fragment)

Sentir que el tiempo se escapa inútilmente,
que las horas transcurren lentamente,
com cuentas de un rosario interminable.
Que el sol va saliendo un dia tras otro,
con un brillo cansado y solitario.
Que las noches se suceden tras el día
sin ninguna novedad ni encanto.
Masticar las palabras y tragarlas.
Buscar el entusiasmo que no existe.
Andar el camino y desandarlo,
¿Cuanto más durará toda esta ausencia?
¿Cuanto falta ya para la nada?

Liliana Pucci
 
 

Setmana 3

 
 
Sabia que tot era qüestió de temps.
Aquelles mirades, dubtoses,
cercaren refugi en algun detall de l'entorn.
Aquelles paraules, dèbils,
atenuaren la meva il·lusió i m'inspiraren comiat.
Instants inoblidables en què la teva bellesa em trastocà
i les ombres ens envoltaren confoses, encara.

No podíem aspirar a ser lliures.
Com transcendir en el temps i en l'espai, ara,
mentre el món es mou sense parar, sense pensar?
Com confiar en una realitat inconscient
en què la maduresa és la reina?
Contra qui lluitar al teu costat?
Respon, sisplau, perquè l'espera es fa eterna

Sílvia Rodellar

Soy música,
escojo el silencio
enlazo brumas con el viento

Soy zapatero
y mi boca llena de clavos
suspira devolviendo besos

Soy serenata
cantando debajo de tu ventana
en las noches arco iris sin tiempo

Soy modistilla
mis dedos bordan pañuelos
para el día de mis bodas de fuego

Soy paloma muerta
pluma de poetas, nube, cielo

Anagloria Tamburini


Últim crit (SMS/SOS)

"Mr Watson, come here. I want you"
"Senyor Watson, vingui cap aquí. El necessito"

Alexander Graham Bell
(Primera conversa telefònica - 10 Març 1875)

(L'autor, solitari i desesperat, acaba
d'enviar el següent texta un número
de mòbil que, per raons òbvies, no es
pot divulgar en aquesta pàgina. La
seva situació i la pregunta que planteja
queden ben clares i catalanes. La
resposta, encara l'està esperant)

tinc 7.
pero els oa6
estn tancats x reformes
m sento sol
i tot u veig molt negre
l'tic k c es k ja no c res
+ k
l'tic k m qda
ets tu
...
i tu?
tens 7?

Joël Puig-Pla

 
 
 

Setmana 4

 
 


Amb aquest nom que llueixes,
(M
és ben triat no podien)
A
mb aquests dos ulls que et miren
D
olços, directes, honestos,...
É
s possible no estimar-te?
U
s diran que sí. Jo pertanyo als altres.

Joana Camps


Pare

nervis de goma
disfresses de metge
tres quarts d’any esperant
el monstre aquest
que surt cridant
desagraït
ja no sé què fer
ni què sentir
quan me’l passen
tan flamant i vulnerable
més enllà d’un petó

i tu allà que has complert
com a hotel de cinc estrelles
al peu de la lletra
i del canó
regalimant de suor
esgotada
les cames encara obertes
de bat a bat
mirant-me

com sospeso
l’avenir
tan secundari

entre ganes de plorar
i preus de bolquer

Òscar Lofeu



Soledat

Avui quan el sol daurat del capvespre
repinti les parets, una vegada més pregaré.
Pregaré per aquesta societat egoista i malaltissa.
I quan la foscor de la nit
deixi sense llum el meu món
tornaré a viure dels records
i abraçant el silenci m'adormiré


Vicent Melo


Enyorança

En la distància,
t'enyoro.

Al teu costat,
t'enyoro.

Quan dormo,
t'enyoro.

Als bars,
t'enyoro.

A teatre,
t'enyoro.

Des de Lleida,
t'enyoro.

Sóc, i quan sóc
t'enyoro.

Andreu Martínez

 
 

Setmana 5

 
 
Jo sóc

Sóc els records que mai vas viure,
les paraules pronunciades del passat,
la mirada que envolta un somriure;
el mirall, no, un mirall
que ens torna a mirar.


Anna Murillo Claravall

Minvant vers el Tot


Molt, molt petita,
i cada dia més.
Cada segon que passa em sento més petita,
més insignificant davant el Tot.
He minvat tant
que he conegut els éssers microscòpics,
els seus patiments, les seves petites coses
que m’han semblat tant importants!
Quina contradicció!
Em sento tant petita però plena alhora,
que quasi penso que soc immensa.
Es una sensació.
Es aquesta la resposta?
Es això l’univers?


Carme Albiñana

Venus, estrella.
A voltes la primera,
estel de l'alba.
Llum blanca i freda,
i de vegades càlida.

Venus, anhelat turó
de suaus pendents.
Descens lent, sensual,
fins al bell mig del plaer.

Venus, deessa.
Cel i terra.
Llum.
Plaer.
i nits d'hivern


Jordi Mayoral

Estoy
Como las pequeñas
Mariposas
En las noches oscuras....
Creyendo que cualquier luz
Es la luna.


Angela Botero
 
 
 
 
 
 

 © Marc Masdeu  2004