Poesia a Sant Cugat 2004


 

 
 

Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  

 
 
   





 
         
 
         

Josep Piera
(Gandia, 1947)

 
         
   


  Llibres de poesia

-Renou : la pluja ascla els estels. València: Eliseu Climent / 3i4, 1976
-Presoners d'un parèntesi. Barcelona: El Mall, 1978
-Crits baden la tarda melodiosa. València: Septimomiau, 1979
-El somriure de l'herba. Barcelona: Proa, 1980
-Esborranys de la música. Palma de Mallorca: Tafal, 1980
-Mel-o-drama. Barcelona: Ed. 62, 1981
-Brutícia. Barcelona: El Mall, 1981
-Poemes de l'orient d'Al-Andalus. Barcelona: Ed. 62, 1983
-Maremar. Barcelona: Ed. 62, 1985
-Antologia. València: Gregal, 1987
-Dictats d'amor : poesia 1971-1991. Barcelona: Ed. 62, 1991
-En blau. Màlaga: Ajuntament, 1993
-En el nom de la mar. Barcelona: Ed. 62 - Empúries, 1999
-Cants i encants. Muro de Mallorca: Ensiola, 2004


Selecció de poemes

L'amor, la poesia

a Joao Guimaraes Rosa

I

L'amor
no té paraules
té carícies
té gestos
té mirades
té deliris
dé gemecs.
Per això
potser
la poesia
ve després.

II

L'amor
no té paraules
té músiques
té penes
té dolors
té silencis
té gemecs.
Per això
també
la poesia
ve després.

III

L'amor no té paraules
no té memòria
és cos total i prou.



Blai Bonet

No t'has mort, Blai Bonet de Santanyí, àngel foll,
jove etern que tocaves el cel nit i dia.
No t'has mort, bé que ho diu la ràdio, ho diu la tele,
ho diuen els diaris i els amics que truquen
per compartir la teua absència sobtada.
Tots diuen que t'has mort, però no és cert.
No me'ls crec, perquè sé que no ets mort,
que allò que mor en tu no és el que et fa Tu,
que en tu només mor l'aparença de l'home
que en guardava paraules, dites des de l'ànima
encarnada en un rostre tot ulls de tant mirar la mar.
La teua companyia aparaulada ara és més pura,
més intensa, més transparent i blava en el deliri.
Tu ets paraula feta vida, paraula en clam de ser.
Paraula que no calla, música en veu
que ressona en els nervis i perdura en la ment
com un eco en la serra, com la remor del mar,
tan clara quan es fa silenci en la calma
com quan retrona tèrbola en la tempesta.
Diuen que t'has mort una vesprada de desembre,
a ple de l'hivern de l'any 97, quan el sol
comença a voler créixer i anunciar vida nova.
Llegint-te, ara que diuen que t'has mort,
torne a dir que no és cert, que no és ver,
que quan un home té el do de la paraula
i la sap di ren plenitud, a doll i a brolls,
quan mor, el que mor en ell no és Ell.
Ell, Tu, Blai, com Jesús infant, renaix
fent-nos sentir viu el seu sentir.

 
 
 
 
 
 
 

 © Marc Masdeu  2004