Poesia a Sant Cugat 2004


 

 
 

Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  

 
 
   





 
         
 
         

Marta Pessarrodona
(Terrassa, 1941)

 
         
   


  Llibres de poesia

  • 8 poemes. Terrassa: l'autora, 1964
  • Primers dies de 1968. Terrassa: l'autora, 1968
  • Setembre 30. Barcelona: Ariel, 1969
  • Vida privada. Barcelona: Lumen, 1973
  • Memòria I. Barcelona: Lumen, 1979
  • A favor meu, nostre. Barcelona: La Sal, 1981
  • Poemes (1969-1981). Barcelona: El Mall, 1985
  • Berlin suite. Barcelona: El Mall, 1985
  • Homenatge a Walter Benjamin. Barcelona: Columna, 1988
  • Tria de poemes. Barcelona: Columna, 1994
  • L'amor a Barcelona. Barcelona: Columna, 1997

  •  
    Selecció de poemes

    Mr. X

    Sabia que, al cap de molt poc temps, no recorda-
    ria el seu nom. Welcome home, em deia després de
    qualsevol període de vacances, bo i parant el Hoover
    per tal que el brogit no ensordís les seves ben
    intencionades paraules. M’emocionava. Thanks,
    Mrs... per més que sabia que no recordaria
    ni el seu nom ni la seva cara. Aquell passadís de facultat
    universitària, un matí orfe encara d’alumnes, de
    savis, de rucs amb títols, tan desert com un teatre
    abans de l’assaig, com una capella mitja hora abans
    de la missa... Enyoro aquell ritual.
        Mrs. X, sigui tan bona que, on sigui, transmigri
    en d’altres dones de la neteja que m’he de trobar...
     

    Weissensee

    Veus les grans tombes, aixopluc i casa d’un nom-
    bre important d’homes, dones, mainada. Era gent
    que havia cregut que Berlín era, també, la seva
    ciutat, la seva casa. Finals dels anys trenta. Al seu
    moment, quan encara n’era hora, havia estat gent
    que no havia sabut interpretar els crits d’un boig ni
    la seva parafernàlia. Van viure-hi de forma insò-
    lita: talps improvisats amb l’amenaça d’una taca
    groga que podia empastifar-los el cos, fins i tot
    l’ànima. El lloc semblava segur, no hi enterrarien ni
    els gossos del foll ni de la seva comparsa. Per a
    les innocents bestiasses dels gentils, per als seus
    ritus funeraris, res de Weissensee, improvisat habi-
    tacle. Tocava l’elegància de Charlottenburg, un
    millor barri per a pompes públiques, fins les fune-
    ràries. Avui, les grans tombes de Weissensee han
    reconquerit les funcions que sempre els han estat
    pròpies. Fa anys que s’han clausurat cuines
    i cambres. Els han crescut unes làpides germanes:
    Auschwitz, Birkenau... i una munió de noms bíblics
    per aquell apocalíptic escenari. Hi manca una llosa:
    Walter...
         Pregunteu a la Mediterrània...
     

    El nom de les coses

    Les converses
    han de ser brillants,
    les trucades de telèfon,
    un fax…

    Hi ha, però,
    una fatal incapacitat
    per donar el nom de les coses.

    Sentiments?
    Seguim sense noms.
    Un sopar,
    un concert,
    una trobada…

    Sé que ho saps;
    però tu, jo, tots,
    seguim amb la basarda de les paraules.


     
     
     
     
     
     
     

     © Marc Masdeu  2004