Poesia a Sant Cugat 2004


 

 
 

Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  

 
 
   





 
         
 
         

Vicenç Llorca
(Barcelona, 1965)

 
         
   


  Llibres de poesia

- La pèrdua. Barcelona: Columna, 1987
- Places de mans. Barcelona: Ed. 62, 1989
- L'amic desert. Barcelona: Ed. 62, 1992
- Atles d'aigua. València: Eliseu Climent / 3i4, 1995
- Cel subtil. Barcelona: La Magrana, 1999
- Paraula del món : antologia 1983-2003. València: Eliseu Climent / 3i4, 2004 2
 
Selecció de poemes

La frase immutable

Potser arribaves al Kaystros quan la vas pensar,
i ara és el riu un sediment de pedres.
Potser miraves la badia d'Efes quan la vas dir,
i ara és la terra que va arruïnar una ciutat.
Tot el canvi del món en una frase immutable.
I ningú no pot escriure la vida
dues vegades en la mateixa paraula.

(Del llibre Atles d’aigua, 1995)


Vers sobre la llum II

La paret de la llum


El meu desig
era pintar la llum del sol sobre una paret.


Edward Hopper

Tot el que no hem dit aquest segle:
un color que ens suqués l'esguard
en la memòria exaltada;
un traç que mudés l'atmosfera
en un pur oxigen sense angles;
algú que pressentís la fi
del seu viatge en un repòs
de llibre conduint la nit;
una porta que obrís la ment
a una paret plena de mar.
I tot el que no hem estat aquest segle:
la llum del sol sortint dels cossos.

(Del llibre Atles d’aigua, 1995)


Cant de tardor

No, no li diguis a la fulla que s'aturi:
ha de venir l'hivern.
Acumula llenya, menja i espera,
espera l'hora de la neu.
Passar fred et conduirà a la casa de l'ànima,
et farà recordar
la calor d'un cos dins un cos,
i el valor de la resurrecció.
¿Potser no creus que darrera l’onada
que mor contra la roca
està naixent la forma d'una platja,
una badia, un port?
Allò que fa tan dur morir
és ignorar per sempre que la vida,
com un planeta,
traça l’el·lipse d'una llum més gran.
Què tems? ¿Potser, no tenir ulls,
que et fugi la intenció
de posseir les coses,
deixar de crear en la creació?
Llavors, com un aede,
recita el temps
en el temps de les síl·labes i els fets.
Confia la teva ceguesa
al pur instint de transformar-te.
I ara que els dits de la tardor
esgrogueeixen calendaris de bosc,
abraça la teva estimada
i digues: bon hivern.

(Del llibre Cel subtil, 1999)


Pregària al Bryce Canyon

A Miquel Àngel Riera, in memoriam.

Digue'm que no morim,
que només anem a cercar
aigua de lluna.
I tornem, com els indis, a poblar
les falles de la Terra,
a reconèixer en la pedra silent
l'ofici de la immensitat.
Digue'm que no morim,
que si véns amb el somni
és perquè hi ha una pau
més enllà de nosaltres
que imita les formes del Bryce:
amfiteatre on el sol i la neu
llauren una memòria més alta.
Digue'm que en aquesta soledat majestàtica
hi nia l'àguila,
alegre de posseir el buit
en el frec de les ales desplegades,
com les mares en l'abraçada
fan del no-res
un fill que creix amb món.
Dorm la vida mineral en l'abisme,
reposa un bosc de foc petrificat
i, com un fòssil, retrobo els cants indis,
que entenc i estimo més que mai.
Digues que no morim,
que només has anat
a calmar tanta set que tenim d'astres.

(Del llibre Cel subtil, 1999)



La dotzena lluna

A Anna.

Com d'un pou d'aigua clara extraiem
els secrets minerals de la joia.
Tu somrius i proclames l'imperi
de la lluna en els ulls, en el sexe,
en els llavis, en tot el que és fet
per nedar sobre el mar blanc dels astres.
No hi ha vent ni murmuris. No-res.
Tot és prest perquè l'Óssa Major
es redreci, i el cel de la nit
ens habiti amb les lloses de jade.

(Del llibre Cel subtil, 1999)

 
 
 
 
 
 
 

 © Marc Masdeu  2004