Selecció de poemes

Fa tres anys

Fa tres anys. París.
L’estiu s’acabava amb l’últim bateau mouche
de sostre obert baixant pel Sena.
I aquella tarda, al banc estret,
va seure just al meu davant.

Heu sentit mai el cor bategant a les ròtules?



La frontera

T’atrau. Et sedueix.
Diries que més enllà d’haver-la travessada
la vida que vols i ara no fas,
fóra possible.
Quan ja hi ets, però,
saps mot bé que debades esperaràs que esclati
aquest silenci de tants mots no dits, ni revindrà tampoc
el temps que has malversat. I passaràs de contraband
la por de sempre.
Tanmateix,
t’agrada imaginar-te en aquells trens
gairebé buits que arriben molt a poc a poc
a la frontera.



L’Olimp

El comandant del vol informa:
“A la seva esquerra la muntanya de l’Olimp.”
I ens aboquem tots a les finestrelles
i amb el dit ens apressem a assenyalar-lo
als qui encara no l’havien vist.
I després de l’admiració primera
i d’alguna càmera que amb el zoom l’ha retratat,
tornem al catàleg de perfums del Duty Free
o al suc de taronja químic servit en got de plàstic.
Ens hem acostumat a veure el que de debò desitgem
lluny, petit, i al fons d’un paisatge amb neu al cim
i inaccessible.
On anem que ens n’allunyem?