|
|
|
|
|
|
|
|
Hèctor
Bofill
(Badalona,
1973)
|
|
|
|
|
Llibres
de poesia
-Poema
de Calipso.
Barcelona: Columna, 1995
-La reconstrucció de
l'aristocràcia.
Barcelona: Proa, 1999
-La revolució
silenciosa.
Barcelona: Proa, 2001
-Les genives
cremades. Barcelona:
Proa, 2004.
Selecció
de poemes
La vaca farà
meehw, meeehw! (Poema
de Calipso, 1995)
Ja me la conec ja la
casta dels homes
cultes! Juguen amb quatre
cartes i un as
sota la màniga.
Lhome culte exposa
el seu bagatge estepari i
la sala
saltirona amb
lanècdota i la
conya.
Les noves guàrdies
admirem el geni.
En acabar, ens aboquem al
catàleg:
«si us plau, quin és el
seu llibre més cèlebre?
tenim gana de pàgina i
de ciència».
Coberta dura, llom
ribetejat,
quina emoció! És un
volum escolàstic!
Les nostres mans
sorolloses es disposen
a profanar el saber.
Lescolàstic volum
sobre. Lhome
culte es creu que som
imbècils,
sembla que ho digui entre
línia i línia:
no tinc idees pròpies,
un retoc
fraudulent per sortir del
pas. És cert:
la mateixa conya i la
mateixa anècdota
són repetides amb
literalitat.
Els autors que ha llegit
es cacen al vol:
una miqueta daquí,
una miqueta
dallà, presenta
una visió innovada
sense innovar res. Ja me
la conec
ja la casta dels homes
cultes! La vaca
farà meew, meeew i tots
ho estudiarem
del manual que ho explica
millor.
A la segona classe no ens
estafa.
«Hi ha una cosa
estranya», pensa
lhome
culte, no riuen les
gràcies»,
langoixen
les mirades, «que no en
sé prou marrecs?
Tomá chavalines,
pa chulín yo!»
Sorprenent!
Sesfilagarsa en
referències,
referències referents a
referències.
La cagarà el senyor? No
la cagarà?
Com no podia cagar-la! Al
pobre home
culte se li enfonsa el
cultisme de mig
cos a largila: el
gran poema Nabí
de Jaume Carner. Sí,
efectivament,
de Jaume, i els alumnes
alçats fem
botzina amb les mans: Bu,
Bu, Bu
lhome
culte
desitjaria no ser un home
culte
però no sap fer res
més. «Tants anys de
treball
perquè em falli
Jaume.» Treu
la pistola
i es mata. La vaca va fer
Meehw, Meeehw!
Van engendrar-me
per funcionar (La
reconstrucció de
l'aristocràcia,
1999)
VAN ENGENDRAR-ME PER
FUNCIONAR
però jo volia viure.
Iseu,
diu la versió difosa per
l'Imperi,
era un cavaller cast i
tenaç
que amb els seus treballs
esclafà els exèrcits
de les estepes, després
dissenyà
el fraccionament dels
nostres oasis
i l'arquitrau de les
nostres tempestes.
He esgratinyat entre els
testimonis
d'aquestes cròniques i,
em podeu creure,
molt més enllà de la
producció
el món tendia a la
bellesa;
les ombres blaves d'Iseu
i Makiko
es perseguiren
despullades entre
les ruïnes d'un temple
ancestral.
L'origen -un pacte com
una immensa
còpula que cicatritzava
totes
les ferides- va demostrar
als amants
la irrellevància dels
costums.
Ara ja podré dir-vos que
no hi ha obstacles
entre nosaltres i les
estrelles.
III. Leviatan
(La revolució
silenciosa, 2001)
Va aconseguir lligar-te i
fer lamor
davant teu amb un amic.
De vegades em
ve de gust canviar per
estar amb tu
sempre. Et va
deixar veure-ho i no és
tant terrible. Has
travessat les brases
descalç, es retira
lúltim vel,
quina veritat més
profunda podràs
mai arribar a consentir?
El mol·lusc
es veu millor quan
lobre una altra
gana.
Deslligueu-me!
Deslligueu-me!
Però no ho
volies separar i vas
descobrir
que tenies les mans
soltes. Al final
tu també hi entres,
invulnerable i
sobirà, una cadència de
braços,
ulls i cames, enfiles el
rail
i encara pots més del
que esperaves.
La bèstia es dilata i es
retorça, ets
el centre i els extrems,
ocupes tot
el llit, la bèstia es
retorça i esclata.
Entre ambdós ella va
riure, només
una finíssima part de
carn seva
destriava els nostres
líquids. Samotllen
els tres caparrons i
naufraguen cap a
un somni perfecte, un
somni sense
injúries, profund i
flexible,
el somni físic del
benestar.
Besam,
besam!, em
demana quan es desperta.
Res no ha cedit. Anem
junts a esmorzar.
Ara sabem com entra, com
et cauen
els rínxols quan llepes
un altre gland.
El cafè tescalfa
els llavis, un quart
de brusa em mostra
netament la teva
espatlla, ara sabem i
riem,
el nou cicle és a punt
de començar.
|
|
|
|
|
|