poesia a Sant Cugat - POETES
poesia a Sant Cugat   Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllašos  |   Contacte  |   CrŔdits  
 
poesia a Sant Cugat

  Pere Rovira

         


Bibliografia

Premis literaris:

  • Premis Octubre-Vicent AndrÚs EstellÚs de poesia, 1980: DistÓncies
  • Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona, 1985: Amb el temps
  • Viola d'Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona, 1988: Alba i ressaca

Altres dades literÓries:
Ha tingut cura de l'ediciˇ de la Poesia completa de Miquel de Palol

Llibres publicats:

  • Poesia
  • La segona persona. Tarragona: ╚psilon, 1979
  • DistÓncies. ValŔncia: Eliseu Climent / 3i4, 1981
  • Cartes marcades. Barcelona: Ed. 62, 1986
  • La vida en plural. Barcelona: Columna, 1996

Selecciˇ de poemes

El mort

El mort camina, riu, guanya diners;
tÚ molts amics i cotxe, du corbates
de seda, llegeix versos, paga crŔdits,
estima, dorm (no gaire), ha tingut fills;
sap divertir les dones, i comprendre,
mentir, robar promeses, consolar
un amant enganyat o un mal poeta.
El mort Ús eficaš, pot disfressar-se
del que volen que sembli, si convÚ.
No creu en quasi res, per˛ la fe
li neix dins d’una copa o d’una boca,
i fa moure muntanyes de paper
quan el punxa una rosa. El mort tÚ poca
vergonya, dos orgulls, tres dignitats.
El mort encara Ús viu: ha fracassat.
 

El professor

Encara veu espurnes de bellesa
en la mirada verda d’una noia
o en el gest impulsiu
del noi que busca en els poemes
la resposta del cos.
                            Sap que es perdran,
que es dissoldrÓ el desig de la paraula,
el somni generˇs d’un altre amor,
en l’aigua bruta de l’ofici s˛rdid.
Oblidaran la poesia,
que ara els regala temps, cors, alegria,
noblesa i sofriment.
                            D’aquÝ a pocs anys,
serÓ treball la seva joventut,
record el sentiment,
ru´na conjugal la nit que els crema.

Ell seguirÓ ensenyant, i perseguint
espurnes condemnades.
 

Going home

Els anys, i la llum
en el p˛sit de la copa oblidada,
maten les ganes de veure.
Quan Ús tard, l’urgent,
com quan la nit s’acaba i et somriuen,
Ús ser feliš.
La poesia, els records bruts
i els nets, l’avorriment,
el xampany rosat de matinada
parlant de Wagner o llanšant sarcasmes
poden crear un moment
prou conflictiu –i literari.

Per˛ ja no en vols mÚs: Ús tard.
Es fa de dia i et somriu
i li brillen els ulls i la pell blanca,
del bar estant les veus,
que sempre t’enamora com el dia
primer que et va sorprendre.

El sol roig
i el cotxe a cent vuitanta
et fan riure d’un vers
final que vas escriure:
“Cap a la vida tu, jo cap a casa.”

 
   
  Vila-seca de Solcina
(16-7-1947)
   
 

 

 
       
 
 PÓgina web de poesia a Sant Cugat
ę2001
 nopotsermentida