| Infants Em plauria d’atrapar
aquest somriure
evanescent, inesperat, de nina
que m’empeny cap a un món
d’aigües blavíssimes transparents.
Oh, aquelles
finestres, com m’atrauen
amb força insondable i em menen,
eufòric, a infinites cambres
on tot ordre és il.lús i sobrer!
Vull preservar
per sempre aquells ulls
clars i profunds d’infant que fores.
Infutur
S’ha fet la
fosca al pensament
i l’esperança naufraga indefensa
en el present empresonat,
preàmbul només de l’infutur.
La tristesa, voldria conjurar
quan matusser m’arrossego en el fang
o nostàlgia dels dies maduixa:
història que havien de ser
d’aquesta vida inhabitable d’ara.
Nit
blanca
Quan ve la nit
ens fem contrabandistes
d’ansietats i ho donaríem tot
per un somriure transparent
que fos la cara oculta de la terra,
perquè aquests cossos anhelosos
guardessin amagat algun somrís
de nata i d’esperança.
Voldríem, sí, que aquesta vida
que es desbrida sense haver-nos mostrat
mai la plenitud d’aquella aresta
que ens havia d’encegar,
fes trampa durant un segle o set dies
i Déu tornés a cavall d’un somriure.
|
