| |
|
|
 |
|
|
Bibliografia
Premis
literaris:
- Cavall Verd, 1989: Quatre
poetes portuguesos
- Ciutat de Palma,
1995: On s'acaba el sender
- Cavall Verd-Josep
M. Llompart de poesia, 1995: Estigma
- Guillem Cifre de
Colonya, 1995: Entre el cel i la terra
- Flor Natural als
Jocs Florals de Barcelona, 1995: Estigma
- Carles Riba, 1996: El
salobre
Llengües a les
quals ha estat traduïda la seva obra:
Castellà
Llengües de les quals ha traduït al català:
Francès, italià, portuguès
Llibres publicats:
- Narrativa
breu
- Vora un balcó
sota un mar inaudible. Palma de Mallorca:
Moll, 1981
- El drac Basili.
Palma de Mallorca: Moll, 1990 [infantil]
- Miquelet el
futbolista. Palma de Mallorca: Moll, 1990
[infantil]
- El vampiret
Draculet. Barcelona: Cruïlla, 1994
[infantil/juvenil]
Novel·la
- Cor de pàgina
esbrellada . Althor, 1984 [juvenil]
- Memorial de
Tabarka. Barcelona: Cruïlla, 1993 [juvenil]
- L'hivern a
Belleville. Barcelona: Cruïlla, 1994
[juvenil]
- Entre el cel i
la terra. Barcelona: La Galera, 1996
[juvenil]
Poesia
- Poesia.
Palma de Mallorca: Universitat de les Illes
Balears
- Dins un perol
d'aigua infecta. Ciutadella, 1977
- Quadern
d'amorositats i altres interferències.
Palma de Mallorca: Guaret, 1979
- Al marge.
Palma de Mallorca: Moll, 1983
- Lira de bova :
poemes. Manacor, 1987
- Desert encès.
Barcelona: Quaderns Crema, 1989
- Faunes que
fugen. Maó: Caixa de Balears, 1992
- On s'acaba el
sender. Barcelona: Ed. 62, 1995
- Estigma.
Barcelona: Ed. 62, 1995
- El salobre.
Barcelona: Proa, 1996
Poesia i prosa
- Abissínia.
Barcelona: Columna, 1999
|
Selecció
de poemes
|
Androgos
Dante mentia.
Menteix tothom qui escriu.
No hi ha cap cercel,
Ni abims, ni mars ni embuts.
Només poetes
I monstres d’ulls sagnants.
El foc no crema.
El temps és limitat.
Plató pinta ombres.
Heràclit neda a un riu.
Sota les voltes,
Voleien muricecs.
El cel és d’obra
I hi ha una obscura estela
De fang que diu:
“Les dones són pecat”.
Déu ni les mira.
Llibre de família
I
Nadal de 1963
Déu havia nascut,
però jo no ho sabia
que fos tan important
i pensava només
que a ca nostra hi hauria
taula plena i menjar
quan sortíssim de missa.
Aquell dia dinàvem,
de gust, vianda i carn
(era un dia de festa),
també vi i xampany flac.
L’alegria durava
fins que, aprofitat tot,
no hi quedaven ni els ossos
i esperàvem amb ànsia
que vinguessin els reis.
Cada vespre llegia,
entre vànoves velles
que pesaven un munt,
els contes de Hans Andersen
i Perrault dins el llit.
El rei negre ens va dur,
a tots, una pilota,
i a jo, per ser el petit,
una espasa de plàstic
i un escut groc de víking.
Aquell dia, però,
no hi havia pollastre
ni pastissos ni nous.
L’endemà anava a escola
i esperava avorrit
que tornés a néixer Déu
i vingués el rei negre.
Duia uns buberais blaus
grossos fins als genolls
i tenia un plumier
i un vell llibre amb el nom
dels germans a la tapa.
Vaig aprendre molt poc.
Sé que forem feliços.
3
El present és, plagat de bardissa, una
posta
d’erma lluna i un home acabat que, tot sol,
grava en l’aire amb burí que el futur no
existeix.
Les parets són un mapa de calç amb frondosos
espais verges i pobles llunyans que
m’invent.
Sé de més que m’engany. El passat és un
gris
cel d’esquerpa ciutat, renouera i cruel,
on no passen mai tords. Entre els versos del full
veig petjades sedoses d’espectes furtius
i bellíssims i blancs esquelets d’unicorns.
Ni el silenci ja és pur. Per l’enterra del
pou,
hi ha llemic de llimacs i alacrans que,
enfollits,
s’agullonen els ulls mentre els corbs,
lents, emigren. |
|
