Selecció de poemes

Sabia que, al cap de molt poc temps, no recorda-
ria el seu nom. Welcome home, em deia després de
qualsevol període de vacances, bo i parant el Hoover
per tal que el brogit no ensordís les seves ben
intencionades paraules. M’emocionava. Thanks,
Mrs... per més que sabia que no recordaria
ni el seu nom ni la seva cara. Aquell passadís de facultat
universitària, un matí orfe encara d’alumnes, de
savis, de rucs amb títols, tan desert com un teatre
abans de l’assaig, com una capella mitja hora abans
de la missa... Enyoro aquell ritual.
    Mrs. X, sigui tan bona que, on sigui, transmigri
en d’altres dones de la neteja que m’he de trobar...
 

Weissensee

Veus les grans tombes, aixopluc i casa d’un nom-
bre important d’homes, dones, mainada. Era gent
que havia cregut que Berlín era, també, la seva
ciutat, la seva casa. Finals dels anys trenta. Al seu
moment, quan encara n’era hora, havia estat gent
que no havia sabut interpretar els crits d’un boig ni
la seva parafernàlia. Van viure-hi de forma insò-
lita: talps improvisats amb l’amenaça d’una taca
groga que podia empastifar-los el cos, fins i tot
l’ànima. El lloc semblava segur, no hi enterrarien ni
els gossos del foll ni de la seva comparsa. Per a
les innocents bestiasses dels gentils, per als seus
ritus funeraris, res de Weissensee, improvisat habi-
tacle. Tocava l’elegància de Charlottenburg, un
millor barri per a pompes públiques, fins les fune-
ràries. Avui, les grans tombes de Weissensee han
reconquerit les funcions que sempre els han estat
pròpies. Fa anys que s’han clausurat cuines
i cambres. Els han crescut unes làpides germanes:
Auschwitz, Birkenau... i una munió de noms bíblics
per aquell apocalíptic escenari. Hi manca una llosa:
Walter...
     Pregunteu a la Mediterrània...
 

El nom de les coses

Les converses
han de ser brillants,
les trucades de telèfon,
un fax…

Hi ha, però,
una fatal incapacitat
per donar el nom de les coses.

Sentiments?
Seguim sense noms.
Un sopar,
un concert,
una trobada…

Sé que ho saps;
però tu, jo, tots,
seguim amb la basarda de les paraules.