poesia a Sant Cugat - POETES
poesia a Sant Cugat   Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  
 
poesia a Sant Cugat

 Marta Pessarrodona

         


Bibliografia

Honors:

  • Creu de Sant Jordi, 1987

Llengües a les quals ha estat traduïda la seva obra:
Castellà
Llengües de les quals ha traduït al català:
Anglès, francès
Altres dades literàries:
Ha llegat la seva biblioteca a la Universitat Pompeu Fabra

Llibres publicats:

  • Les senyores-senyores ens els triem calbs. Barcelona: Abitar, 1988

    Narrativa breu

  • Nessa : narracions. Barcelona: Plaza i Janés, 1988
  • Ever more : ficcions. Barcelona: Ed. 62, 1995

    Poesia
  • 8 poemes. Terrassa: l'autora, 1964
  • Primers dies de 1968. Terrassa: l'autora, 1968
  • Setembre 30. Barcelona: Ariel, 1969
  • Vida privada. Barcelona: Lumen, 1973
  • Memòria I. Barcelona: Lumen, 1979
  • A favor meu, nostre. Barcelona: La Sal, 1981
  • Poemes (1969-1981). Barcelona: El Mall, 1985
  • Berlin suite. Barcelona: El Mall, 1985
  • Homenatge a Walter Benjamin. Barcelona: Columna, 1988
  • Tria de poemes. Barcelona: Columna, 1994
  • L'amor a Barcelona. Barcelona: Columna, 1997

    Prosa no de ficció

  • Fauna. Barcelona: Thassàlia, 1994
  • Barcelona, una nova ciutat europea (amb Altres autors). Barcelona: Columna, 1995

    Prosa no de ficció (biografies)

  • Montserrat Roig : un retrat. Barcelona: Institut Català de la Dona, 1993
  • Maria Aurèlia Capmany : un retrat. Barcelona: Institut Català de la Dona, 1996
  • Frederica Montseny : un retrat. Barcelona: Institut Català de la Dona, 1999

    Prosa no de ficció (assaig literari)

  • La dimensió europea de la cultura catalana (amb Altres autors). Barcelona: Patronat Català Pro Europa, 1992

Obres dramàtiques representades:

  • Història. RTVE, 1975
  • Tres dies que van sotraguejar el règim franquista, a "Dones i Catalunya". Cia. Adrià Gual, Atenes: Festival Internacional de Teatre (T. Averoff), 1982

Guions de ficció difosos:

  • Imatges (amb Orestes Lara). Cinema: Virgínia Films, 1988
  • Patir, passió, pastitxo: abans de la funció. Ràdio: Catalunya Ràdio, 1989

Obra escrita originalment en altres llengües:

  • Hyllnig till Walter Benjamin, 1998 [poesia; anglès]
  • Confession, 1999 [poesia; anglès]

Selecció de poemes

Mr. X

Sabia que, al cap de molt poc temps, no recorda-
ria el seu nom. Welcome home, em deia després de
qualsevol període de vacances, bo i parant el Hoover
per tal que el brogit no ensordís les seves ben
intencionades paraules. M’emocionava. Thanks,
Mrs... per més que sabia que no recordaria
ni el seu nom ni la seva cara. Aquell passadís de facultat
universitària, un matí orfe encara d’alumnes, de
savis, de rucs amb títols, tan desert com un teatre
abans de l’assaig, com una capella mitja hora abans
de la missa... Enyoro aquell ritual.
    Mrs. X, sigui tan bona que, on sigui, transmigri
en d’altres dones de la neteja que m’he de trobar...
 

Weissensee

Veus les grans tombes, aixopluc i casa d’un nom-
bre important d’homes, dones, mainada. Era gent
que havia cregut que Berlín era, també, la seva
ciutat, la seva casa. Finals dels anys trenta. Al seu
moment, quan encara n’era hora, havia estat gent
que no havia sabut interpretar els crits d’un boig ni
la seva parafernàlia. Van viure-hi de forma insò-
lita: talps improvisats amb l’amenaça d’una taca
groga que podia empastifar-los el cos, fins i tot
l’ànima. El lloc semblava segur, no hi enterrarien ni
els gossos del foll ni de la seva comparsa. Per a
les innocents bestiasses dels gentils, per als seus
ritus funeraris, res de Weissensee, improvisat habi-
tacle. Tocava l’elegància de Charlottenburg, un
millor barri per a pompes públiques, fins les fune-
ràries. Avui, les grans tombes de Weissensee han
reconquerit les funcions que sempre els han estat
pròpies. Fa anys que s’han clausurat cuines
i cambres. Els han crescut unes làpides germanes:
Auschwitz, Birkenau... i una munió de noms bíblics
per aquell apocalíptic escenari. Hi manca una llosa:
Walter...
     Pregunteu a la Mediterrània...
 

El nom de les coses

Les converses
han de ser brillants,
les trucades de telèfon,
un fax…

Hi ha, però,
una fatal incapacitat
per donar el nom de les coses.

Sentiments?
Seguim sense noms.
Un sopar,
un concert,
una trobada…

Sé que ho saps;
però tu, jo, tots,
seguim amb la basarda de les paraules.

 
   
  Terrassa
(18-11-1941)
   
 

 

 
       
 
 Pàgina web de poesia a Sant Cugat
©2001
 nopotsermentida