poesia a Sant Cugat - POETES
poesia a Sant Cugat   Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  
 
poesia a Sant Cugat

Miquel de Palol

         


Bibliografia

Premis literaris:

  • Festes Pompeu Fabra de Cantonigròs de poesia, 1974: Quan?
  • Flor Natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana d'Amsterdam, 1974: Amoris, dins Quan
  • Carles Riba, 1982: El Porxo de les Mirades
  • Crítica Serra d'Or de poesia, 1984: El Porxo de les Mirades
  • Joan Crexells, 1989: El Jardí dels Set Crepuscles (3 vol.)
  • Nacional de Literatura Catalana de narrativa, 1990: El Jardí dels Set Crepuscles (3 vol.)
  • Crítica Serra d'Or de novel·la, 1990: El Jardí dels Set Crepuscles (3 vol.)
  • Nacional de la Crítica, 1990: El Jardí dels Set Crepuscles (3 vol.)
  • Ciutat de Barcelona, 1995: Ígur Neblí
  • Josep Pla, 1997: El Legislador
  • Víctor Català, 1997: Contes per Vells Adolescents
  • Sant Jordi, 1998: El Quincorn
  • Josep Antoni Samaranch de poesia esportiva, 1998: Olímpia

Honors:

  • Premi Rosalia de Castro, 1998

Llengües a les quals ha estat traduïda la seva obra:
Alemany, castellà, italià, neerlandès
Altres dades literàries:
Ha rebut el premi Ojo Crítico II Milenio de RNE per la versió castellana de El Jardí dels Set Crepuscles. Té publicada una antologia bilingüe català-castellà de la seva poesia del 1974 al 1995 amb el títol Nombra y tendrás. Madrid: Visor, 1998

Llibres publicats:

  • Narrativa breu
  • Sense compromís de perversitat (amb Maria de la pau Janer Mulet). Barcelona: Tanagra, 1991
  • Les Tres Ties. Barcelona: Destino, 1992 [infantil]
  • Amb l'Olor d'Àfrica. Barcelona: Proa, 1992
  • Grafomàquia. Barcelona: Proa, 1993
  • La Fortuna del Senyor Filemó. Barcelona: Cruïlla, 1997 [infantil]
  • Consulta a Ripseu. Barcelona: Proa, 1997
  • La Venus del Kilimanjaro (amb Xavier Moret Ros). Barcelona: Cruïlla, 1998 [juvenil]
  • Contes per Vells Adolescents. Barcelona: Proa, 1998

    Novel·la
  • El Jardí dels Set Crepuscles (3 vol.). Barcelona: Proa, 1989
  • Ígur Neblí. Barcelona: Proa, 1994
  • L'Àngel d'Hora en Hora. Barcelona: Proa, 1995
  • El Legislador. Barcelona: Destino, 1997
  • El Quincorn : Una Història Romàntica. Barcelona: Proa, 1999

    Poesia
  • Lotus (1a part). Barcelona: Revista Serra d'Or, 1972
  • Lotus (2a part). Girona: El Pont, 1973
  • Delta. Barcelona: El Mall, 1973
  • Llet i Vi. Barcelona: l'autor, 1974
  • Arxiu de Poemes Independents. Barcelona: Pòrtic, 1975
  • L'Aneguet Lleig. Barcelona: l'autor, 1977
  • Quan?. Barcelona: Proa, 1979
  • Encara Mor Aquella Primavera. Barcelona: El Mall, 1981
  • Salamó. Palma de Mallorca: Tafal, 1981
  • Rapsòdies de Montcada. València: El Cingle, 1982
  • El Porxo de les Mirades. Barcelona: Proa, 1983
  • El Viatge Misteriós. Barcelona: Taller de Picasso, 1983
  • Indiferència. Barcelona: Proa, 1986
  • La Nit Italiana. València: Gregal, 1986
  • Quintern. Màlaga: Ángel Caffarena, 1992
  • Estudis en menor. Palma de Mallorca: El Cantor, 1995
  • El Sol i la Mort. Barcelona: Proa, 1996
  • Gralles al Galliner. Barcelona: Proa, 1996

Obres dramàtiques representades:

  • Selima. Lleida: L'Escorxador, 2000

Obra escrita originalment en altres llengües:

  • Descubrir España, 1999 [prosa no de ficció (viatges); castellà]

Selecció de poemes

Assaig de Palla a l’Urinari

Ai, que cardat estic a la meva
pelada, sorollosa, tan pol·luïda terra,
i com m’agradaria de fotre’n el camp formigó enllà,
on ens venen que la gent és rossa natural
i silenciosa –o negra, catxes, rítmica i aeròbica-,
en qualsevol cas, milionària, benfollada i feliç!
Aleshores, a l’excusat, els polls ressuscitats grallarien,
llufant-s’hi: “Com la titola deixa el cony sense escorre’s,
així el fals aturat abandona els avantatges de les lletres del Golf GTI”,
mentre jo, ja tot just davant del duty free,
trauria les aspirines per espolsar-me
d’un cop l’asfalt i la bilingüe petja
d’aquest meu mefític poble de capellans, caixers i fills de puta.
Però jo també fumo molt i m’esforço a recuperar seixanta
pulsacions un minut després de cascar-me-la,
i ja es veu, doncs, que no aniria gaire lluny,
mal que sigui per restar aquí amargant-me
–i amargant tothom qui pugui- fins a la mort.
Car, què hi farem, jo també em crec més llest que ningú
i munyo a més amb una
ferotge avarícia petanera
aquesta meva –que ja els hi regalo- ridícula, analfabeta,
esportista, halitòsica i cel·lulítica,
desforestada, venuda, dissenyada pàtria.
 

Contra Encensos i Espelmes

Quina l’excusa, quina la quimera
d’un món, de quina experiència fàtua,
inventada o pretesa, per apartar la mirada
cap a nobles llunyanies emboirades
de l’ull de pus, de la llaga que sagna,
la processó d’insectes, d’ebrietats crucials,
de la nàusea que tan sols és sublim si tu vols,
si no defuges l’àcid tremolor dels contorns,
de l’horror que ho és perquè instrueix,
aquest és l’argument de tota la fuga.
No sé per què te n’ets de penedir.
                                                   Fes-ne
un altar, enflora’l cada dia, cretí, carrega-la
de voris corcats i perfums, pela-te-la
sense amargar-te’n, a la salut
d’aquell jove amatent que no vas saber ser.
 

Adrasteu

També d’altres cops, però mai com avui,
a la platja, la meravella de l’estranyesa
de ser rebut com un de més entre la gent,
els amics, les famílies al sol, les criatures,
cridaners, cadascú a la seva manera
solitari, però tots veïns, acceptats els uns als altres.
Em pregunto, pensant tot el que estic pensant,
com és que no es giren d’un rampell, com és
que em passen pel costat sense ni un gest
d’horror ni de defensa. Ai,
si sabessin què vull, què temo, què sóc,
a tots alhora enllà els empentaria el pànic
a fugir del meu costat igual que es fuig
del pitjor que es pot trobar enlloc del món.

 
   
  Barcelona
(2-4-1953)
   
 

 

 
       
 
 Pàgina web de poesia a Sant Cugat
©2001
 nopotsermentida