| |
|
|
 |
|
|
Bibliografia
Premis
literaris:
- Festes Pompeu Fabra
de Cantonigròs de poesia, 1974: Quan?
- Flor Natural als
Jocs Florals de la Llengua Catalana d'Amsterdam,
1974: Amoris, dins Quan
- Carles Riba, 1982: El
Porxo de les Mirades
- Crítica Serra d'Or
de poesia, 1984: El Porxo de les Mirades
- Joan Crexells,
1989: El Jardí dels Set Crepuscles (3 vol.)
- Nacional de
Literatura Catalana de narrativa, 1990: El
Jardí dels Set Crepuscles (3 vol.)
- Crítica Serra d'Or
de novel·la, 1990: El Jardí dels Set
Crepuscles (3 vol.)
- Nacional de la
Crítica, 1990: El Jardí dels Set Crepuscles
(3 vol.)
- Ciutat de
Barcelona, 1995: Ígur Neblí
- Josep Pla, 1997: El
Legislador
- Víctor Català,
1997: Contes per Vells Adolescents
- Sant Jordi, 1998: El
Quincorn
- Josep Antoni
Samaranch de poesia esportiva, 1998: Olímpia
Honors:
- Premi Rosalia de
Castro, 1998
Llengües a les
quals ha estat traduïda la seva obra:
Alemany, castellà, italià, neerlandès
Altres dades literàries:
Ha rebut el premi Ojo Crítico II Milenio de RNE per la
versió castellana de El Jardí dels Set Crepuscles.
Té publicada una antologia bilingüe català-castellà
de la seva poesia del 1974 al 1995 amb el títol Nombra
y tendrás. Madrid: Visor, 1998
Llibres publicats:
- Narrativa
breu
- Sense
compromís de perversitat (amb Maria de la
pau Janer Mulet). Barcelona: Tanagra, 1991
- Les Tres Ties.
Barcelona: Destino, 1992 [infantil]
- Amb l'Olor
d'Àfrica. Barcelona: Proa, 1992
- Grafomàquia.
Barcelona: Proa, 1993
- La Fortuna del
Senyor Filemó. Barcelona: Cruïlla, 1997
[infantil]
- Consulta a
Ripseu. Barcelona: Proa, 1997
- La Venus del
Kilimanjaro (amb Xavier Moret Ros).
Barcelona: Cruïlla, 1998 [juvenil]
- Contes per
Vells Adolescents. Barcelona: Proa, 1998
Novel·la
- El Jardí dels
Set Crepuscles (3 vol.). Barcelona: Proa,
1989
- Ígur Neblí.
Barcelona: Proa, 1994
- L'Àngel d'Hora
en Hora. Barcelona: Proa, 1995
- El Legislador.
Barcelona: Destino, 1997
- El Quincorn :
Una Història Romàntica. Barcelona: Proa,
1999
Poesia
- Lotus (1a part).
Barcelona: Revista Serra d'Or, 1972
- Lotus (2a part).
Girona: El Pont, 1973
- Delta.
Barcelona: El Mall, 1973
- Llet i Vi.
Barcelona: l'autor, 1974
- Arxiu de Poemes
Independents. Barcelona: Pòrtic, 1975
- L'Aneguet Lleig.
Barcelona: l'autor, 1977
- Quan?.
Barcelona: Proa, 1979
- Encara Mor
Aquella Primavera. Barcelona: El Mall, 1981
- Salamó.
Palma de Mallorca: Tafal, 1981
- Rapsòdies de
Montcada. València: El Cingle, 1982
- El Porxo de les
Mirades. Barcelona: Proa, 1983
- El Viatge
Misteriós. Barcelona: Taller de Picasso,
1983
- Indiferència.
Barcelona: Proa, 1986
- La Nit Italiana.
València: Gregal, 1986
- Quintern.
Màlaga: Ángel Caffarena, 1992
- Estudis en
menor. Palma de Mallorca: El Cantor, 1995
- El Sol i la
Mort. Barcelona: Proa, 1996
- Gralles al
Galliner. Barcelona: Proa, 1996
Obres
dramàtiques representades:
- Selima.
Lleida: L'Escorxador, 2000
Obra escrita
originalment en altres llengües:
- Descubrir
España, 1999 [prosa no de ficció
(viatges); castellà]
|
Selecció
de poemes
|
| Assaig
de Palla a l’Urinari Ai, que cardat estic a la
meva
pelada, sorollosa, tan pol·luïda terra,
i com m’agradaria de fotre’n el camp
formigó enllà,
on ens venen que la gent és rossa natural
i silenciosa –o negra, catxes, rítmica i
aeròbica-,
en qualsevol cas, milionària, benfollada i
feliç!
Aleshores, a l’excusat, els polls
ressuscitats grallarien,
llufant-s’hi: “Com la titola deixa el
cony sense escorre’s,
així el fals aturat abandona els avantatges de
les lletres del Golf GTI”,
mentre jo, ja tot just davant del duty free,
trauria les aspirines per espolsar-me
d’un cop l’asfalt i la bilingüe petja
d’aquest meu mefític poble de capellans,
caixers i fills de puta.
Però jo també fumo molt i m’esforço a
recuperar seixanta
pulsacions un minut després de cascar-me-la,
i ja es veu, doncs, que no aniria gaire lluny,
mal que sigui per restar aquí amargant-me
–i amargant tothom qui pugui- fins a la
mort.
Car, què hi farem, jo també em crec més llest
que ningú
i munyo a més amb una
ferotge avarícia petanera
aquesta meva –que ja els hi regalo-
ridícula, analfabeta,
esportista, halitòsica i cel·lulítica,
desforestada, venuda, dissenyada pàtria.
Contra
Encensos i Espelmes
Quina l’excusa,
quina la quimera
d’un món, de quina experiència fàtua,
inventada o pretesa, per apartar la mirada
cap a nobles llunyanies emboirades
de l’ull de pus, de la llaga que sagna,
la processó d’insectes, d’ebrietats
crucials,
de la nàusea que tan sols és sublim si tu vols,
si no defuges l’àcid tremolor dels
contorns,
de l’horror que ho és perquè instrueix,
aquest és l’argument de tota la fuga.
No sé per què te n’ets de penedir.
Fes-ne
un altar, enflora’l cada dia, cretí,
carrega-la
de voris corcats i perfums, pela-te-la
sense amargar-te’n, a la salut
d’aquell jove amatent que no vas saber ser.
Adrasteu
També d’altres
cops, però mai com avui,
a la platja, la meravella de l’estranyesa
de ser rebut com un de més entre la gent,
els amics, les famílies al sol, les criatures,
cridaners, cadascú a la seva manera
solitari, però tots veïns, acceptats els uns
als altres.
Em pregunto, pensant tot el que estic pensant,
com és que no es giren d’un rampell, com
és
que em passen pel costat sense ni un gest
d’horror ni de defensa. Ai,
si sabessin què vull, què temo, què sóc,
a tots alhora enllà els empentaria el pànic
a fugir del meu costat igual que es fuig
del pitjor que es pot trobar enlloc del món.
|
|
