poesia a Sant Cugat - POETES
poesia a Sant Cugat   Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  
 
poesia a Sant Cugat

Miquel Lluís Muntané

         


Bibliografia

Premis literaris:

  • Jocs Florals de la Ginesta d'Or de Perpinyà, 1980: Poemes per a un temps nou

Llengües de les quals ha traduït al català:
Castellà, francès

Llibres publicats:

  • Narrativa breu
  • Crònica d'hores petites. Barcelona: Dalmau, 1981

    Novel·la

  • Millor actriu secundària. Barcelona: Edi-Liber, 1997

    Poesia

  • L'esperança del jonc. Barcelona: Rondas, 1980
  • A influx del perigeu. Barcelona: Dalmau, 1985
  • L'altra distància. Lleida: Pagès, 1994
  • El foc i la frontera. El Prat de Llobregat: Rúbrica, 1997

    Prosa no de ficció

  • L'espai de la paraula. Barcelona: Dalmau, 1989

    Teatre

  • De portes endins. Barcelona: Millà, 1987
  • La penúltima illa. Barcelona: Millà, 1992

    Prosa no de ficció (biografies)

  • Antoni Coll i Cruells : El valor d'una tasca. Barcelona: Hacer, 1987

Obres dramàtiques representades:

  • De portes endins. Cia. Teatre de Racó, Barcelona: Sala Sant Gaietà, 1987
  • La penúltima illa. Cia. Foment de la Cultura Catalana, Barcelona: Club Helena, 1992
  • Fulls en blanc. Cia. Ateneu Barcelonès, Barcelona: Ateneu Barcelonès, 1995

Selecció de poemes

Fat de l'Aede

De què parla el poeta? diu la noia
dels ulls glaçats.
Bandera, fita, boia...
cadascú polra la perduda joia
i esclaten violentes tempestats
al nucli de al calma.
No hi ha sostre ni balma
per celar el desenllaç de l'aventura,
ni cap deu massa pura,
ni cap vi que conjuri la farsa.
Emergint entre un plor de criatura
i un xiscle d'oreneta,
la noia riu, i torna a demanar-se:
de què parla el poeta?
 

Ballarina

El fons és fet de fusta i de cartró:
simula un gran palau renaixentista.
Els focus il·luminen els vitralls.
L'orquestra emprèn un moviment de corsa.
La sala és un silenci contingut,
un microcosmos de batecs i esperes.
Un tramoista fuma d'amagat.
Amb passos de setí, al ballarina
conjura esbatanades solituds
que s'ajacen dessota de les taules.
El geni de al dansa, juganer,
mou entre els dits els fils imperceptibles.
 

Incomprensió

Com foraster perdut a la ciutat,
ulls entelats de boira i de tristesa,
trobo debades de trobar l'indret
que em correspon, dedins del teu paisatge;
ressegueixo les vies i els portals,
inhòspits i barrats, en al recerca
d'una resposta com a port segur.
Però cap vel no amaga la basarda
de no sentri-me arrecerat enlloc
i m'anul·lo, dispers, en el vertigen
dels propòsits que es fonen en l'oblit
i en la bresca fal·laç d'una utopia.

 
   
  Barcelona
(12-9-1956)
   
 

 

 
       
 
 Pàgina web de poesia a Sant Cugat
©2001
 nopotsermentida