Selecció de poemes

De què parla el poeta? diu la noia
dels ulls glaçats.
Bandera, fita, boia...
cadascú polra la perduda joia
i esclaten violentes tempestats
al nucli de al calma.
No hi ha sostre ni balma
per celar el desenllaç de l'aventura,
ni cap deu massa pura,
ni cap vi que conjuri la farsa.
Emergint entre un plor de criatura
i un xiscle d'oreneta,
la noia riu, i torna a demanar-se:
de què parla el poeta?
 

Ballarina

El fons és fet de fusta i de cartró:
simula un gran palau renaixentista.
Els focus il·luminen els vitralls.
L'orquestra emprèn un moviment de corsa.
La sala és un silenci contingut,
un microcosmos de batecs i esperes.
Un tramoista fuma d'amagat.
Amb passos de setí, al ballarina
conjura esbatanades solituds
que s'ajacen dessota de les taules.
El geni de al dansa, juganer,
mou entre els dits els fils imperceptibles.
 

Incomprensió

Com foraster perdut a la ciutat,
ulls entelats de boira i de tristesa,
trobo debades de trobar l'indret
que em correspon, dedins del teu paisatge;
ressegueixo les vies i els portals,
inhòspits i barrats, en al recerca
d'una resposta com a port segur.
Però cap vel no amaga la basarda
de no sentri-me arrecerat enlloc
i m'anul·lo, dispers, en el vertigen
dels propòsits que es fonen en l'oblit
i en la bresca fal·laç d'una utopia.