| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Hèctor
Moret |
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Mequinensa,
1958 |
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Bibliografia
Premis literaris
Vila de Vallirana-Josep M. López Picó de
poesia, 1988: Parella de negres
Divendres Culturals de Poesia de Cerdanyola
del Vallès, 1991: Ròssecs
Ciutat d'Elx de poesia, 1994: Antídots
Diputació General d'Aragó-Guillem Nicolau
de poesia, 1998: Temps pervers
Llibres publicats
Poesia
Pentagrama. Barcelona: Columna, 1987
Parella de negres. Barcelona: Columna, 1988
Ròssecs. Garriga, la: Ajuntament de
Cerdanyola del Vallès, 1992
Al cul del sac trobareu les porgueres.
València IVEI Alfons el Magnànim, 1993
Antídots. València: Eliseu
Climent/3i4, 1996
Temps pervers. Saragossa: Diputación
General de Aragón-Departamento de Educación i
Cultura,
1999 |
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Selecció
de poemes
AMB RETÒRICA DESCURADA L’AUTOR
CRIDA
L’ATENCIÓ DE LA SEUA AMIGA
SOBRE UN ASSUMPTE MOLT PELUT
Espero que no sigues gaire dura
si trobes el sonet un pèl hostil,
que no està fet amb gota d’amargura
tot i que, ja veus, no m’ix prou gentil.
I no cregues que no haja tingut cura
en fer-lo, per un cop, amb bon estil,
però està vist que em venç la desmesura
i el meu tarannà massa pueril.
Coi, fent retòrica havia oblidat
el principal motiu d’aquests escrits:
no passes cap perill si fas un xarrup,
de tant en tant, al rígid palplantat.
Creu-me, ni mossega ni pega crits,
tan sols, quan sent que no pot més, escup.
PAISATGE
Fang a les hortes i molsa als codissos,
pols a les golfes i pedra a les places,
pols a les cases i pedra als pedrissos,
fang a les portes i molsa a les basses.
Molsa a les gleres i fang als corrals,
pedra a les mines i pols als carrers,
pedra a les cales i pols als bancals,
molsa a les eres i fang als papers.
Me sé lligat en aquest erm paisatge
i per això no em fa mai cap retret
si per un moment oblido el llinatge.
Si sóc tan sec és perquè així m’ha fet,
únic consol per al meu cor salvatge,
aquest país de qui parlo en secret.
Parlem, si vols,
de la ironia subtil de Bordagnovich,
de la pintura opaca de Guayasamín,
de la melangia confusa de Bassani
o de l’accent trencat de Labordeta.
Parlem, si vols,
del vocalisme àton a Mallorca,
de la revolució industrial a Gal·les,
de la immigració catalana a Galícia
o del sentiment cèltic a Bretanya.
Parlem, si vols,
del borrimet adobador de la vall closa,
dels carrers que encerclen els horts secrets,
del camí que mena al fossar de Lliri,
o de les corbes d’un corball.
Parlem-ne, si vols,
són converses
sense enuig
ni desig.
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
