poesia a Sant Cugat - POETES
poesia a Sant Cugat   Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  
 
poesia a Sant Cugat

Antoni Marí

         


Bibliografia

Premis literaris:

  • Crítica Serra d'Or d'assaig, 1984: L'home de geni
  • Crítica Serra d'Or d'assaig, 1988: La voluntat expressiva
  • Nacional de la Crítica de poesia, 1989: Un viatge d'hivern
  • Nacional de Literatura Catalana d'assaig, 1991: La voluntat expressiva
  • Ciutat de Barcelona, 1992: El vas de plata
  • Crítica Serra d'Or de narrativa, 1992: El vas de plata
  • Crítica Serra d'Or d'assaig, 1994: Formes de l'individualisme
  • Crítica Serra d'Or de novel·la, 1995: El camí de Vincennes
  • Premis Literaris de Girona-Prudenci Bertrana de novel·la, 1995: El camí de Vincennes
  • Cavall Verd, 1998: El desert

Llengües a les quals ha estat traduïda la seva obra:
Castellà, francès

Llibres publicats:

  • Narrativa breu
  • El vas de plata. Barcelona: Ed. 62, 1991

    Novel·la

  • El camí de Vincennes. Barcelona: Ed. 62, 1995
  • Entspringen. Barcelona: Ed. 62, 2000

    Poesia

  • El preludi. Barcelona: Quaderns Crema, 1979
  • Un viatge d'hivern. Barcelona: Ed. 62, 1989
  • El desert. Barcelona: Ed. 62, 1997
  • Poemes. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 2000

    Prosa no de ficció

  • Formes de l'individualisme. València: Eliseu Climent / 3i4, 1994

    Prosa no de ficció (assaig literari)

  • L'home de geni. Barcelona: Ed. 62, 1984
  • La voluntat expressiva. Barcelona: La Magrana, 1988

Selecció de poemes

XI

No tinc cap dubte, ja, ni tinc cap joia,
i no sento, tampoc, el jou del pensament.
El dolor va colpir la meva ment
i el saber del no-res l’ha deixat tota sola.
 

Hi ha mots que només conec per contrast

Què queda de la llum sinó l’esguard.
 
Hi ha una finestra incomprensible
a cada passa
des d’on vigilar la canviant
pal·lidesa de l’hivern.
Sempre inacabada,
es repeteix, però, aquesta pluja.
Es repeteix la despossessió,
i el carrer no sembla buit
sinó buidat.
No m’acostumo encara
a aquesta feixuguesa del vianant,
de transhumant immòbil
d’ombres i pronoms,
incapaç d’eludir els folls
del desconcert
quan la memòria immediata
comença a doldre deshabitadament
navegable, de pressentida.

Hi ha mots que només conec per contrast.
 

“Saber que l’ànsia…”

Saber que l’ànsia, el somni, la vida de la idea,
són un desert de solitud que avança.
I sentir com creix, intrèpid i fecund,
des del fondal vastíssim de l’ànima i del món.

Sentir la solitud com l’ànsia, i com l’ànsia
l’acompliment del somni i l’esdevenir
nosaltres, somni de nosaltres,
els prínceps i senyors del nostre vast reialme.

 
   
  Eivissa
(20-9-1944)
   
 

 

 
       
 
 Pàgina web de poesia a Sant Cugat
©2001
 nopotsermentida