| |
|
|
 |
|
|
Bibliografia
Premis
literaris:
- Crítica Serra d'Or
d'assaig, 1984: L'home de geni
- Crítica Serra d'Or
d'assaig, 1988: La voluntat expressiva
- Nacional de la
Crítica de poesia, 1989: Un viatge d'hivern
- Nacional de
Literatura Catalana d'assaig, 1991: La
voluntat expressiva
- Ciutat de
Barcelona, 1992: El vas de plata
- Crítica Serra d'Or
de narrativa, 1992: El vas de plata
- Crítica Serra d'Or
d'assaig, 1994: Formes de l'individualisme
- Crítica Serra d'Or
de novel·la, 1995: El camí de Vincennes
- Premis Literaris de
Girona-Prudenci Bertrana de novel·la, 1995: El
camí de Vincennes
- Cavall Verd, 1998: El
desert
Llengües a les
quals ha estat traduïda la seva obra:
Castellà, francès
Llibres publicats:
- Narrativa
breu
- El vas de plata.
Barcelona: Ed. 62, 1991
Novel·la
- El camí de
Vincennes. Barcelona: Ed. 62, 1995
- Entspringen.
Barcelona: Ed. 62, 2000
Poesia
- El preludi.
Barcelona: Quaderns Crema, 1979
- Un viatge
d'hivern. Barcelona: Ed. 62, 1989
- El desert.
Barcelona: Ed. 62, 1997
- Poemes.
Palma de Mallorca: Universitat de les Illes
Balears, 2000
Prosa no de ficció
- Formes de
l'individualisme. València: Eliseu Climent
/ 3i4, 1994
Prosa no de ficció (assaig literari)
- L'home de geni.
Barcelona: Ed. 62, 1984
- La voluntat
expressiva. Barcelona: La Magrana, 1988
|
Selecció
de poemes
|
| XI No tinc cap dubte, ja, ni
tinc cap joia,
i no sento, tampoc, el jou del pensament.
El dolor va colpir la meva ment
i el saber del no-res l’ha deixat tota sola.
Hi ha
mots que només conec per contrast
Què queda de la
llum sinó l’esguard.
Hi ha una finestra incomprensible
a cada passa
des d’on vigilar la canviant
pal·lidesa de l’hivern.
Sempre inacabada,
es repeteix, però, aquesta pluja.
Es repeteix la despossessió,
i el carrer no sembla buit
sinó buidat.
No m’acostumo encara
a aquesta feixuguesa del vianant,
de transhumant immòbil
d’ombres i pronoms,
incapaç d’eludir els folls
del desconcert
quan la memòria immediata
comença a doldre deshabitadament
navegable, de pressentida.
Hi ha mots que
només conec per contrast.
“Saber
que l’ànsia…”
Saber que
l’ànsia, el somni, la vida de la idea,
són un desert de solitud que avança.
I sentir com creix, intrèpid i fecund,
des del fondal vastíssim de l’ànima i del
món.
Sentir la
solitud com l’ànsia, i com l’ànsia
l’acompliment del somni i l’esdevenir
nosaltres, somni de nosaltres,
els prínceps i senyors del nostre vast reialme.
|
|
