| |
|
|
 |
|
|
Bibliografia
Premis
literaris:
- Premis Literaris de
Girona-Miquel de Palol de poesia, 1981: Cants
d'Hecatònim de Tifundis
- Premis
Octubre-Vicent Andrés Estellés de poesia, 1981:
Vell malentès
- Crítica, 1981: Vell
malentès
- Crítica Serra d'Or
de poesia, 1983: Cants d'Hecatònim de
Tifundis
- Flor Natural als
Jocs Florals de Barcelona, 1983: Rèquiem per
a Anna
- Flor Natural als
Jocs Florals de Barcelona, 1985: L'illa del
tresor
- Carles Riba, 1985: Mar
d'hivern
- Crítica Serra d'Or
de poesia, 1988: La dona del navegant
Honors:
- Membre numerari de
l'Institut d'Estudis Catalans
Altres dades
literàries:
Ha traduït al castellà G. Ferrater i M. Martí i Pol
Llibres publicats:
- Rèquiem per a
Anna, 1983
Poesia
- L'ombra de
l'altre mar. Barcelona: Ed. 62, 1981
- Vell malentès.
València: Eliseu Climent / 3i4, 1981
- El passat i la
joia. Vic: Eumo, 1982
- Cants
d'Hekatònim de Tifundis. Barcelona: La Gaia
Ciència, 1982
- Raquel : la
fosca melangia de Robinson Crusoe.
Barcelona: Ed. 62, 1983
- L'ordre del
temps. Barcelona: Ed. 62, 1985
- Mar d'hivern.
Barcelona: Proa, 1986
- La dona del
navegant. Barcelona: La Magrana, 1987
- Llum de pluja.
Barcelona: Península, 1987
- Poema per a un
fris. Barcelona: Escola d'Arquitectes de
Barcelona, 1987
- Edat roja.
Barcelona: Columna, 1990
- Els motius del
llop. Barcelona: Columna, 1993
- Aiguaforts.
Barcelona: Columna, 1995
- Remolcadors
entre la boira. Argentona: L'Aixernador,
1995
- Estació de
França. Madrid: Hiperión, 1999
- Poesia amorosa
completa (1980-2000). Barcelona: Proa, 2001
|
Selecció
de poemes
|
Rèquiem
ÉS LA FOTOGRAFIA d´uns poetes
que té una taca estranya:
ve de l´ombra d´un arbre
o d´un mal revelat.
Poca cosa, uns poetes:
són tan dèbils
simulen fortalesa,
passió, indiferència.
Diuen que morts milloren.
Tenen sort els qui poden fer sorgir
el mite des d´uns versos
i de la imatge groga d´uns poetes.
Jo que no aguantaria
més d´una hora Verlaine
sento pena per tu,
amic a qui no em tornen
ni els versos ni els retrats
amb les taques que posa
la mort per senyalar
els primers candidats
al mite o a l´oblit,
dues formes, només, d´un sol engany.
L’educació sentimental
SOLIA DIR-ME am el seu vell menyspreu:
no serveix per a res la poesia.
Volia ensinistrar-me en un infern
on distreure´s és perdre la partida
i on només els diners fan passar el fred
de l´edat. Però en canvi no sabia
que és per això que la necessitem,
i que cal rastrejar la poesia
pels hospitals i pels jutjats: més tard
ja acabarà parlant de l´estimada.
Hi ha poesia fins i tot en gent
com el meu pare, que odià la vida.
I tenia raó en allò que deia:
no serveix de res, la que ell llegia.
El banquet
Amb els fèmurs trencats pel pes de noranta anys
malfiada i golafre la sogra ens vigilava
i el covard del meu sogre, sota l’obesitat
en deu llengües callava. El meu fill amb un pou
fred i fosc al seu cap s’atipava
davant de la televisió.
El meu germà es matava, engreixant-se i cridant
procacitats vulgars a les tovalles blanques.
Dissecats, els meus pares, muts de tant odiar-se
duien la soledat terminal a la cara.
Era un banquet moral repugnant i fantàstic.
Amb la nostra amistat salvada del naufragi
somrient em miraves
però tants anys de monstres han estat
implacables. |
|
