poesia a Sant Cugat - POETES
poesia a Sant Cugat   Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  
 
poesia a Sant Cugat

Joan Margarit

         


Bibliografia

Premis literaris:

  • Premis Literaris de Girona-Miquel de Palol de poesia, 1981: Cants d'Hecatònim de Tifundis
  • Premis Octubre-Vicent Andrés Estellés de poesia, 1981: Vell malentès
  • Crítica, 1981: Vell malentès
  • Crítica Serra d'Or de poesia, 1983: Cants d'Hecatònim de Tifundis
  • Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona, 1983: Rèquiem per a Anna
  • Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona, 1985: L'illa del tresor
  • Carles Riba, 1985: Mar d'hivern
  • Crítica Serra d'Or de poesia, 1988: La dona del navegant

Honors:

  • Membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans

Altres dades literàries:
Ha traduït al castellà G. Ferrater i M. Martí i Pol

Llibres publicats:

  • Rèquiem per a Anna, 1983

    Poesia
  • L'ombra de l'altre mar. Barcelona: Ed. 62, 1981
  • Vell malentès. València: Eliseu Climent / 3i4, 1981
  • El passat i la joia. Vic: Eumo, 1982
  • Cants d'Hekatònim de Tifundis. Barcelona: La Gaia Ciència, 1982
  • Raquel : la fosca melangia de Robinson Crusoe. Barcelona: Ed. 62, 1983
  • L'ordre del temps. Barcelona: Ed. 62, 1985
  • Mar d'hivern. Barcelona: Proa, 1986
  • La dona del navegant. Barcelona: La Magrana, 1987
  • Llum de pluja. Barcelona: Península, 1987
  • Poema per a un fris. Barcelona: Escola d'Arquitectes de Barcelona, 1987
  • Edat roja. Barcelona: Columna, 1990
  • Els motius del llop. Barcelona: Columna, 1993
  • Aiguaforts. Barcelona: Columna, 1995
  • Remolcadors entre la boira. Argentona: L'Aixernador, 1995
  • Estació de França. Madrid: Hiperión, 1999
  • Poesia amorosa completa (1980-2000). Barcelona: Proa, 2001

Selecció de poemes

Rèquiem

ÉS LA FOTOGRAFIA d´uns poetes
que té una taca estranya:
ve de l´ombra d´un arbre
o d´un mal revelat.
Poca cosa, uns poetes:
són tan dèbils
simulen fortalesa,
passió, indiferència.
Diuen que morts milloren.
Tenen sort els qui poden fer sorgir
el mite des d´uns versos
i de la imatge groga d´uns poetes.
Jo que no aguantaria
més d´una hora Verlaine
sento pena per tu,
amic a qui no em tornen
ni els versos ni els retrats
amb les taques que posa
la mort per senyalar
els primers candidats
al mite o a l´oblit,
dues formes, només, d´un sol engany.


L’educació sentimental

SOLIA DIR-ME am el seu vell menyspreu:
no serveix per a res la poesia.
Volia ensinistrar-me en un infern
on distreure´s és perdre la partida
i on només els diners fan passar el fred
de l´edat. Però en canvi no sabia
que és per això que la necessitem,
i que cal rastrejar la poesia
pels hospitals i pels jutjats: més tard
ja acabarà parlant de l´estimada.
Hi ha poesia fins i tot en gent
com el meu pare, que odià la vida.
I tenia raó en allò que deia:
no serveix de res, la que ell llegia.


El banquet

Amb els fèmurs trencats pel pes de noranta anys
malfiada i golafre la sogra ens vigilava
i el covard del meu sogre, sota l’obesitat
en deu llengües callava. El meu fill amb un pou
fred i fosc al seu cap s’atipava
davant de la televisió.
El meu germà es matava, engreixant-se i cridant
procacitats vulgars a les tovalles blanques.
Dissecats, els meus pares, muts de tant odiar-se
duien la soledat terminal a la cara.
Era un banquet moral repugnant i fantàstic.
Amb la nostra amistat salvada del naufragi
somrient em miraves
però tants anys de monstres han estat implacables.
 
   
  Sanaüja
(11-5-1938)
   
 

 

 
       
 
 Pàgina web de poesia a Sant Cugat
©2001
 nopotsermentida
Free Web Hosting