| |
|
|
 |
|
|
Bibliografia
Premis
literaris:
- Ausiàs March de
poesia de Gandia, 1991: L'amic desert
- Premis
Octubre-Vicent Andrés Estellés de poesia, 1995:
Atles d'aigua
Llengües a les
quals ha estat traduïda la seva obra:
Anglès, castellà, francès, gallec, italià
Llengües de les quals ha traduït al català:
Anglès, castellà, francès
Altres dades literàries:
Ha estat antologat, entre d'altres, a Poesia poètica
universitària (1985), Ser del segle (1989)
i Mil.lenium (1999).
Llibres publicats:
- Poesia
- La pèrdua.
Barcelona: Columna, 1987
- Places de mans.
Barcelona: Ed. 62, 1989
- L'amic desert.
Barcelona: Ed. 62, 1992
- Atles d'aigua.
València: Eliseu Climent / 3i4, 1995
- Cel subtil.
Barcelona: La Magrana, 1999
Prosa no de ficció
- En absència de
l'àngel. Barcelona: Columna, 2000
Prosa no de ficció (biografies)
- Petita
història de Josep Maria de Sagarra.
Barcelona: Mediterrània, 1994 [infantil]
Prosa no de ficció (assaig literari)
- Màrius Sampere
: assaig de revisió del realisme històric.
Barcelona: Columna, 1989
- Salvar-se en la
paraula : introducció a la novel·lística de
Miquel Àngel Riera. Barcelona: Ed. 62, 1995
- L'entusiasme
reflexiu. Barcelona: La Magrana, 1997
- Panorama de la
literatura catalana (amb Isidor Cònsul i
Giribet, Alexandre Broch i Huesa). Barcelona:
Institució de les Lletres Catalanes, 1998
Altres (assaig)
- Història dels
ulls : la pintura de J.M. Puigmartí.
Barcelona, 1996
Prosa poètica
- Quadres
colomencs . Poble, 1986
Altres (llibres de text)
- Literatura
universal (amb Susanna Rafart Corominas).
Barcelona: Castellnou, 1999
Obra escrita
originalment en altres llengües:
- La Catalogne et
Barcelone, 1992 [prosa no de ficció
(viatges); francès]
|
Selecció
de poemes
|
Inútil
T’has estimat el món, però t’evita,
car no tens res que es pugui mesurar.
Qui ets, anhel perdut i tendre als túnels
quan, prop, la gent trepitja els teus papers?
Vas, més l’horror et pren: et buidaries,
lliuradament, als cors que t’han estat
difícil bes? O, ple de fel, tindries
el vers tancat? Confies en l’amor,
fas bell allò que toques, i camines
entre els ocults enigmes dels amants.
S’avança tot quan passes, rius quan mires
molt fixament el temps. Has decidit.
Senyor de mots, convoques i et convoques,
reculls el món i en crees llibertat.
Cel subtil
Què em clama que no sigui jo?
Per què sóc tant la teva absència?
No podria dir el cel sens tu,
penetrar aquests núvols sens tu,
ser la pluja suau que torna
al món la humida edat primera?
Les atmosferes de la Terra
creixen ferides d’aquest sol
de tarda d’or amb rius que afinen
estranyes músiques aquàtiques
i vents que duen de països
llunyans l’anhel d’un llarg viatge.
On partim? On t’esperarem?
Sota quins dits prendrem l’aurora?
En el marge d’una pregunta
llegim la llum d’un cel subtil.
Record de la llum
La música alegra salons
on els cossos es protegeixen
d’una natura adversa.
Barroc: àngels rient pels marbres,
joc de miralls
contra un cel inestable,
incapaç de tacar amb blaus pacients
les cornises de l’ànima.
Plora Kafka en algun racó
i Milena portarà flors
al foll procés de la seva tristesa.
Cafè o cervesa?
Catòlic o jueu?
Txec o alemany?
Kèpler o Brahe?
Gòlem o Grègor?
Plou, i plora per la llum que ha perdut,
per la llum somniada,
per la llum que tingué
en un plec d’infantesa,
i s’escapà. |
|
