poesia a Sant Cugat - POETES
poesia a Sant Cugat   Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  
 
poesia a Sant Cugat

  Vicenç Llorca

         


Bibliografia

Premis literaris:

  • Ausiàs March de poesia de Gandia, 1991: L'amic desert
  • Premis Octubre-Vicent Andrés Estellés de poesia, 1995: Atles d'aigua

Llengües a les quals ha estat traduïda la seva obra:
Anglès, castellà, francès, gallec, italià
Llengües de les quals ha traduït al català:
Anglès, castellà, francès
Altres dades literàries:
Ha estat antologat, entre d'altres, a Poesia poètica universitària (1985), Ser del segle (1989) i Mil.lenium (1999).

Llibres publicats:

  • Poesia
  • La pèrdua. Barcelona: Columna, 1987
  • Places de mans. Barcelona: Ed. 62, 1989
  • L'amic desert. Barcelona: Ed. 62, 1992
  • Atles d'aigua. València: Eliseu Climent / 3i4, 1995
  • Cel subtil. Barcelona: La Magrana, 1999

    Prosa no de ficció

  • En absència de l'àngel. Barcelona: Columna, 2000

    Prosa no de ficció (biografies)

  • Petita història de Josep Maria de Sagarra. Barcelona: Mediterrània, 1994 [infantil]

    Prosa no de ficció (assaig literari)

  • Màrius Sampere : assaig de revisió del realisme històric. Barcelona: Columna, 1989
  • Salvar-se en la paraula : introducció a la novel·lística de Miquel Àngel Riera. Barcelona: Ed. 62, 1995
  • L'entusiasme reflexiu. Barcelona: La Magrana, 1997
  • Panorama de la literatura catalana (amb Isidor Cònsul i Giribet, Alexandre Broch i Huesa). Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1998

    Altres (assaig)

  • Història dels ulls : la pintura de J.M. Puigmartí. Barcelona, 1996

    Prosa poètica

  • Quadres colomencs . Poble, 1986

    Altres (llibres de text)

  • Literatura universal (amb Susanna Rafart Corominas). Barcelona: Castellnou, 1999

Obra escrita originalment en altres llengües:

  • La Catalogne et Barcelone, 1992 [prosa no de ficció (viatges); francès]

Selecció de poemes

Inútil

T’has estimat el món, però t’evita,
car no tens res que es pugui mesurar.
Qui ets, anhel perdut i tendre als túnels
quan, prop, la gent trepitja els teus papers?
Vas, més l’horror et pren: et buidaries,
lliuradament, als cors que t’han estat
difícil bes? O, ple de fel, tindries
el vers tancat? Confies en l’amor,
fas bell allò que toques, i camines
entre els ocults enigmes dels amants.
S’avança tot quan passes, rius quan mires
molt fixament el temps. Has decidit.
Senyor de mots, convoques i et convoques,
reculls el món i en crees llibertat.


Cel subtil

Què em clama que no sigui jo?
Per què sóc tant la teva absència?
No podria dir el cel sens tu,
penetrar aquests núvols sens tu,
ser la pluja suau que torna
al món la humida edat primera?
Les atmosferes de la Terra
creixen ferides d’aquest sol
de tarda d’or amb rius que afinen
estranyes músiques aquàtiques
i vents que duen de països
llunyans l’anhel d’un llarg viatge.
On partim? On t’esperarem?
Sota quins dits prendrem l’aurora?
En el marge d’una pregunta
llegim la llum d’un cel subtil.


Record de la llum

La música alegra salons
on els cossos es protegeixen
d’una natura adversa.
Barroc: àngels rient pels marbres,
joc de miralls
contra un cel inestable,
incapaç de tacar amb blaus pacients
les cornises de l’ànima.
Plora Kafka en algun racó
i Milena portarà flors
al foll procés de la seva tristesa.
Cafè o cervesa?
Catòlic o jueu?
Txec o alemany?
Kèpler o Brahe?
Gòlem o Grègor?
Plou, i plora per la llum que ha perdut,
per la llum somniada,
per la llum que tingué
en un plec d’infantesa,
i s’escapà.
 
   
  Barcelona
(23-1-1965)
   
 

 

 
       
 
 Pàgina web de poesia a Sant Cugat
©2001
 nopotsermentida