Poesia a Sant Cugat '03 - Poetes
  Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  
           
   

El caminant i el mur (Óssa Menor, 1954)

El caminant i el mur (Ed. 62, 1972)

   
                         
                Salvador Espriu    
                              Salvador Espriu
                              Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985
                               
                               
                              Poemaris

- Cementiri de Sinera. Barcelona, 1946.
- Les cançons d'Ariadna. Barcelona: Óssa Menor, 1949.
- Les hores. A Obra lírica. Barcelona: Óssa Menor, 1952.
- Mrs. Death. A Obra lírica. Barcelona: Óssa Menor, 1952.
- El caminant i el mur. Barcelona: Óssa Menor, 1954. Edicions 62, 1972.
- Final del laberint. Barcelona: Atzavara, 1955.
- La pell de brau. Barcelona: Lletra d'Or, 1960.
- Llibre de Sinera. A Obra poètica. Barcelona: Albertí, 1963.
- Per al llibre de Salms d'aquests vells cecs. 1967.
- Setmana Santa. Barcelona: Polígrafa, 1972.
- Formes i paraules. 1975.
- Antologia poètica. Barcelona: Edicions 62 i La Caixa, 1978.
- Per a la bona gent. Barcelona: El Mall, 1984.
- Obres completes. Poesia 1. Barcelona: Edicions 62, 1968.
- Obres completes. Poesia 2. Barcelona: Edicions 62, 1987.
                               
                               
                              Selecció de poemes


“Amb música ho escoltaries potser millor”

Et diré sempre la veritat.
I si et parlo tan sovint de la meva
quotidiana, solitària mort,
i amb cruel accent carrego
aquesta única sil·laba
del meu petit saber,
és sols perquè m’agradaria que sentissis
dintre teu, ben endins, on acaba
el fred camí al teu darrer sepulcre,
com humilment, silenciós,
t’estimo.
Veus? El suau vent a l’herba,
i tu i jo, una dona i un home,
i tots els noms de tan fràgil bellesa,
i aquesta tarda per a nosaltres
potser immortal.
Però no vols endevinar mai als meus ulls
qui sóc jo, com sóc jo, i ara m’omples
de buida, densa, sorollosa
argila de paraules,
fins a fer-ne un insalvable mur,
aquest curt pas
que ja del tot em separa
de tu.


“Una closa felicitat és ben bé del meu món”

Darrera aquesta porta visc,
però no sé
si en puc dir vida.

Quan al capvespre torno
del meu diari odi contra el pa
(no saps que tinc la immensa
sort de vendre’m
a trossos per una pulcra moneda
que arriba ja a valer
molt menys que res?),
deixo fora un vell abric, l’esperança,
i m’endinso pel camí dels ulls,
pel buit esglai on sento,
enllà, el meu Déu,
sempre enllà, més enllà de falsos
profetes i de rares culpes
i del vell neci emmalaltit per versos
disciplinats, com aquests d’ara, amb pintes
de fosques marques que l’alè dels crítics
un dia aclarirà per a la meva vergonya.

Sí, em pots trobar, si goses,
darrera el glacial no-res d’aquesta
porta, aquí, on visc i sento
l’enyor i el crit de Déu i sóc,
amb els ocells nocturns de la meva solitud,
un home sense somnis en la meva solitud.


“Thanatos”

Quan vinguis, et rebria
més bé des de la cendra
d’un vell foc? O t’espero
amb el salvatge xiscle
del vent entre les canyes
o amb la cançó profunda,
monòtona, tranquil·la,
tan dolça, sempre nova,
del somni de la mar?
O potser m’has de prendre
de cop, enllà de buides
estances, entre blanques
parets que varen veure
com els meus morts et feien
acatament: glaçades
presons on deslliuraves
el desig d’altres vides
orbes, com jo, de Déu.
Quan arribis, si et sento,
hauré de saludar-te
amb un gran crit. Car moro
sense cap saviesa,
però molt ric de passos
de perdut vianant.


“Sentit a la manera de Salvador Espriu”

He de pagar el meu vell preu, la mort,
i avui els ulls se’m cansen de la llum.
Baixats amb mancament tots els graons,
m’endinsen pel domini de la nit.

Silenciós, m’alço rei de la nit
i em sé servent dels homes de dolor.
Ai, com guiar aquest immens dolor
al clos de les paraules de la nit?

Passen el vent, el triomf, el repòs,
per rengles d’altes flames i d’arquers.
Presoner dels meus morts i del meu nom,
esdevinc mur, jo caminat per mi.

I em perdo i sóc, sense missatge, sol,
enllà del cant, enmig dels oblidats
caiguts amb por, només un somni fosc
que va sortir dels palaus de la llum.
                               
                               
 
 Pàgina web de poesia a Sant Cugat
©2003
 nopotsermentida