poesia a Sant Cugat - POETES
poesia a Sant Cugat   Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  
 
poesia a Sant Cugat

  Carles Duarte

         


Bibliografia

Premis literaris:

  • Premis Literaris de Cadaqués-Rosa Leveroni de poesia, 1995: Cohèlet
  • Vila de Martorell de poesia, 1996: Ben Sira

Llengües a les quals ha estat traduïda la seva obra:
Anglès, castellà, francès, italià
Altres dades literàries:
Ha publicat nombroses obres de llenguatge jurídic i administratiu. Curador de l'obra de M. Martí i Pol Degustació poètica, 1995

Llibres publicats:

  • Narrativa breu
  • Somnis. Barcelona: Columna, 1994

    Poesia
  • Vida endins. Palma de Mallorca: Moll, 1984
  • Paisatges efímers. Barcelona: Columna, 1989
  • La pluja del temps. Barcelona: Columna, 1990
  • La pell del somni. Barcelona: Columna, 1991
  • Llavis de terra. Barcelona: Columna, 1993
  • Terra. Barcelona: Columna, 1994
  • Cohèlet : tríptic hebreu I. Barcelona: Columna, 1996
  • Ben Sira : tríptic hebreu II. Barcelona: Columna, 1996
  • Qumran : triptic hebreu III. Barcelona: Columna, 1997
  • D'una terra blava. Palma de Mallorca: Moll, 1997
  • Khepri. Barcelona: Columna, 1998
  • Ha-Cohen. Barcelona: Seuba, 1999
  • El somni. Barcelona: La Magrana, 2000
  • El silenci. Barcelona: La Magrana, 2001

    Altres
  • Curs de llenguatge administratiu català. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1979
  • Vocabulari jurídic del "Llibre de les Costums" de Tortosa. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1985

    Altres (llibres de text)

  • La poesia catalana del segle XX. Barcelona: Barcanova, 1994

    Altres (estudis lingüístics)

  • De l'origen dels mots. Barcelona: Indesinenter, 1981
  • Síntesi d'història de la llengua catalana. Barcelona: La Magrana, 1981
  • Llengua i administració. Barcelona: La Magrana, 1986

Guions de ficció difosos:

  • Parlem de drets humans. Vídeo:

Selecció de poemes

“Quan ens besem…”

Quan ens besem
voldria percebre
el teu més íntim tu,
allà on et quedes sola.

Quan ens besem
voldria
saber que no estic sol,
que, almenys aquest instant,
l’aspre fred dels carrers,
aquesta mort petita
que arrosseguem tothora,
s’allunya de nosaltres.

Quan ens besem
voldria
que romangués amb mi
amarant els meus llavis
una engruna de tu,
que em revingués al tacte
quan el fred dels carrers
se’m tornés dolorós.
 

Foc

Esventres l’aire,
captures la mirada,
devores àmbits,
fas esclatar la llum,
incendies les ombres.

Ens congreguen davant teu
la dansa esvelta de la flama,
l’aspre escalf de la matèria consumint-se.

Perdura el foc a les brases
i al fons de les pupil·les.

Retrobo dins dels ulls
les entranyes del món.
 

Landgoed de Wipselberg

Enllà de la pluja,
sota la llum del temps,
els arbres nus,
l’alè dels ulls,
la sola veu que som.

Sota la llum del temps,
les gotes clares damunt les branques,
la terra acollidora,
l’antic escalf que ens salva,
l’afecte que ens guardàvem,
els records que ens uneixen,
els compartits propòsits.

Sota la llum del temps,
els mons que construïm,
únics, efímers,
d’una estranya bellesa,
les futures paraules.

Ens mira el temps
i, infatigable, deixa
rastres silents.

Guardem, però, l’afecte,
l’antic escalf que ens salva.

 
   
  Barcelona
(16-9-1959)
   
 

 

 
       
 
 Pàgina web de poesia a Sant Cugat
©2001
 nopotsermentida