poesia a Sant Cugat - POETES
poesia a Sant Cugat   Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  
 
poesia a Sant Cugat

 Josep-Francesc Delgado

         


Bibliografia

Premis literaris:

  • Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, 1988: Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent
  • Amadeu Oller de poesia, 1988: Autopista púrpura
  • L'Avenç de narrativa històrica, 1988: L'ombra del gat
  • Marià Manent, 1991: L'arbre del desig
  • Guillem Cifre de Colonya, 1994: L'empaitagrills i la noia de la lluna
  • Nacional de Literatura Catalana de literatura infantil i juvenil, 1994: Sota el signe de Durga
  • Ciutat d'Olot-Guerau de Liost de poesia i prosa poètica, 1997: El temps dels poderosos (versions de Su Dong Po)
  • Josep M. Folch i Torres, 1999: Ulldevellut

Llengües a les quals ha estat traduïda la seva obra:
Castellà
Altres dades literàries:
L'any 1988 va publicar una sèrie de reportatges sobre el Nepal al Diari de Barcelona. Té un conte publicat en el volum col·lectiu La profecia, 1989. L'any 1992 va rebre el segon Premi Internacional Europa per Nima, el xerpa de Namte o La recerca d'un norpa errant

Llibres publicats:

  • Narrativa breu
  • Havies d'haver posat la Traviata. Girona: El Pont de Pedra, 1988
  • La dama descalça. Barcelona: Cruïlla, 1990
  • El mussol Oriol i el lladre de les endevinalles. Barcelona: Teide, 1994 [infantil]
  • El mag i l'estrella. Barcelona: Edebé, 1996 [infantil]
  • Per què els nens no tenen por de l'home del sac jove. Barcelona: Baula, 1997 [infantil]

    Novel·la
  • Si puges al Sagarmatha. Barcelona: Laia, 1988
  • Sota el signe de Durga. Barcelona: Columna, 1993
  • Nima, el xerpa de Namte o La recerca d'un norpa errant. Barcelona: Ed. B, 1994
  • L'empaitagrills i la noia de la lluna. Barcelona: La Galera, 1995
  • Ulldevellut (amb Hermínia Mas Marssenyac). Barcelona: La Galera, 2000

    Poesia

  • Autopista púrpura. Barcelona: El Mall, 1988
  • Endevina endevinaràs quin animal seràs. Barcelona: Columna, 1995 [infantil]
  • El temps dels poderosos (versions de Su Dong Po). Barcelona: Columna, 1998
  • Cosari : 31 endevinalles de coses de casa i una de la Rambla de les flors. Barcelona: Baula, 2000 [infantil]

Selecció de poemes

Arrels d’àlbers

Qui ens havia de dir que el camí
fóra tan ple de rocs, de bumps, d´esquerdes...?
Vam buscar dreceres millors, més breus,
però els esbarzers s´emboscaven de nit
i l´alba ens va sorprendre fora via.
Ara ja ens sembla molt aquest camí:
ral i net, des d´on veiem les aurores
i ens corprenen el cel, la son i el gaudi.
S´ha de saber deixar el botí a temps
per passar el riu estalvi i sobreviure.
Tots els camins no són per fer camí
i distingir la selva de la resta
és un art difícil i llarg d´aprendre.
No paris compte dels pirates nous:
duen tots americana i corbata
i ara prediquen les lleis del mercat
i els vents dels diners i de l´eficàcia.
No deixis que aquestes lleis et transformin
el somriure. M´agrada el teu esguard:
hi veig el vol de la gavina al mar.
Quan tornem de la feina cada dia
i, havent sopat, amb dits com arrels d´àlbers
notem l´aigua que ens nodreix les mirades
i ens fa sentir intensament els cossos,
tenim els mots que ens diem sense dir-nos,
els mots que només ens diem ben fluix
besant-nos quan ningú no pot sentir-nos.
I el temps, el temps tan breu i just de vida,
que ens permet guanyar l´espai per a dir-los.
 

La mare de la pietat

Per una mica d’or ho justifiquen tot.
Són joves i s’enamoren, mudats,
de les lleis implacables del mercat
al voltant d’una taula ben parada,
en un restaurant ben car i de moda.
Sense perdre ni un punt de la corbata
o la camisa comprada a Florència
els juren fidelitat absoluta.
I, quan un nen pobre els veu caminant
i els admira, no perden ni un bri
d’impecable i rica solemnitat.
Els valors només ho són si cotitzen
a l’alça i a la baixa de la borsa.
S’engreixen de pressa i el preu
dels manaments que han jurat
és un viatge llarg per la mar morta
on va morir l’infant que un dia foren:
el telèfon de gel, a poc a poc, tornant
marbre la mare de la pietat.
 

Envelliran els llibres

Envelliran els llibres i potser
no els llegirà ningú, però tant se val
si ens han representat i ens han tornat
més vius mentre els bastíem i els vivíem.
Envelliran els llibres  i potser
no els llegirà ningú, però els mots que hi vam
escriure romandran en aquell vent
que torna de tant en tant ple de vida.
Mentrestant traçarem cartografies:
noves a totes les planes del llibre
dels camins rals de la nit i del dia.
Obrirem la cartera que fa molts
anys vam desar a les golfes del neguit.
I quan fem el recompte de les coses
ens adonarem que el millor de tot
ho hem tingut per l’atzar que ens va donar
vida i uns ulls per trobar-nos i viure.

 
   
  Barcelona
(6-2-1960)
   
 

 

 
       
 
 Pàgina web de poesia a Sant Cugat
©2001
 nopotsermentida