Narcís Comadira

Girona, 1942

Bibliografia Premis literaris Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya de poesia, 1986: Enigma. Crítica Serra d'Or de poesia, 1986, Enigma Premi de la crítica -poesia catalana, 1990: En quarantena Ciutat de Barcelona, 1990: En quarantena Lletra d'Or, 1990: En quarantena Llibres publicats Poesia Papers privats. Barcelona: Les Hores Extres, 1969 Amich de plor. Girona: l'autor, 1969 El verd jardí. Barcelona: Edicions 62, 1972 Un passeig pels bulevards ardents. Barcelona: Revista Els Marges, 1974 Les ciutats. Barcelona: Vosgos, 1976 Desdesig. Barcelona: Edicions 62, 1976 Terra natal. Barcelona: La Gaia Ciència, 1978 Àlbum de família. Barcelona: Quaderns Crema, 1980 La llibertat i el terror: poesia (1970-1980). Barcelona: Edicions 62, 1981 Enigma. Barcelona: Edicions 62, 1985 En quarantena. Barcelona: Empúries, 1990 Úsdefruit. Barcelona: Empúries, 1990 Recull de poemes i serigrafies. Barcelona: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1999 Lírica lleugera. Barcelona: Edicions 62-Empúries, 2000 L'art de la fuga. Barcelona: Edicions 62-Empúries, 2002 Formes de l'ombra: Poesia 1966-2002. Barcelona: Edicions 62-Empúries, 2003

Selecció de poemes Semblants (Enigma, 1985) Un matí gris de pluja. Kings Road està aixecat i passo per taulons i, amb tot, m’enfango les sabates. ¿Per què em retorna ara, exacte a la memòria, aquell matí de fa deu anys? ¿L’olor precisa del carrer, el fang a les sabates, els taulons, els obrers, la pluja, la humitat? No són pas es contraris que es criden, són els semblants: dolor crida dolor i busca subterfugis, fa un paquet gros, i se’ns podreix a dins i ens enganyem amb el confort que a la memòria dóna el record d’una cosa senzilla: les obres d’un carrer, la pluja, una mica de fang. Situació (En quarantena, 1990) Grinyola el temps i s’escola la mica de vida que tenim. Entre la runa d’ulls que eren transparents i ara són tèrbols, una rata castrada escodrinya records. ¿Per què tanta insolència? No, l’hivern no ens durà cap resposta. Nedem en l’aparença de l’animal efímer. El món que hem conegut se’ns podreix d’abundància. Setembre (L'art de la fuga, 2002) Una llum ja decantada retorna el relleu al món. Un ventet menut arrissa la pell cansada del mar. Veu la maternal figuera com se li esberlen els fruits: mostren l'entranya sucosa, grumollada de mel. La vinya, expectant i gràvida, sent l'olor del fonollar. El sol, amorós, treballa condensant sucre al raïm. Un gra d'esperança escèptica busca una escretlla del cor. Un esbós d'esgarrifança s'instal·la en el pensament.