Poesia a Sant Cugat '03 - Poetes
  Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  
                           
                     


Narcís Comadira

                              Narcís Comadira
                              Girona, 1942
                               
                               
                              Bibliografia

Premis literaris

Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya de poesia, 1986: Enigma.
Crítica Serra d'Or de poesia, 1986, Enigma
Premi de la crítica -poesia catalana, 1990: En quarantena
Ciutat de Barcelona, 1990: En quarantena
Lletra d'Or, 1990: En quarantena

Llibres publicats

Poesia
Papers privats. Barcelona: Les Hores Extres, 1969
Amich de plor. Girona: l'autor, 1969
El verd jardí. Barcelona: Edicions 62, 1972
Un passeig pels bulevards ardents. Barcelona: Revista Els Marges, 1974
Les ciutats. Barcelona: Vosgos, 1976
Desdesig. Barcelona: Edicions 62, 1976
Terra natal. Barcelona: La Gaia Ciència, 1978
Àlbum de família. Barcelona: Quaderns Crema, 1980
La llibertat i el terror: poesia (1970-1980). Barcelona: Edicions 62, 1981
Enigma. Barcelona: Edicions 62, 1985
En quarantena. Barcelona: Empúries, 1990
Úsdefruit. Barcelona: Empúries, 1990
Recull de poemes i serigrafies. Barcelona: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1999
Lírica lleugera. Barcelona: Edicions 62-Empúries, 2000
L'art de la fuga. Barcelona: Edicions 62-Empúries, 2002
Formes de l'ombra: Poesia 1966-2002. Barcelona: Edicions 62-Empúries, 2003
                               
                               
                              Selecció de poemes


Semblants (Enigma, 1985)

Un matí gris de pluja.
Kings Road està aixecat i passo per taulons
i, amb tot, m’enfango les sabates.

¿Per què em retorna ara, exacte a la memòria,
aquell matí de fa deu anys?
¿L’olor precisa del carrer, el fang a les sabates,
els taulons, els obrers, la pluja, la humitat?

No són pas es contraris que es criden,
són els semblants: dolor crida dolor
i busca subterfugis, fa un paquet gros,
i se’ns podreix a dins i ens enganyem
amb el confort que a la memòria
dóna el record d’una cosa senzilla:
les obres d’un carrer, la pluja,
una mica de fang.


Situació (En quarantena, 1990)

Grinyola el temps i s’escola la mica
de vida que tenim. Entre la runa
d’ulls que eren transparents i ara són tèrbols,
una rata castrada escodrinya records.
¿Per què tanta insolència?
No, l’hivern no ens durà cap resposta.
Nedem en l’aparença de l’animal efímer.
El món que hem conegut
se’ns podreix d’abundància.


Setembre
(L'art de la fuga, 2002)

Una llum ja decantada
retorna el relleu al món.
Un ventet menut arrissa
la pell cansada del mar.

Veu la maternal figuera
com se li esberlen els fruits:
mostren l'entranya sucosa,
grumollada de mel.

La vinya, expectant i gràvida,
sent l'olor del fonollar.
El sol, amorós, treballa
condensant sucre al raïm.

Un gra d'esperança escèptica
busca una escretlla del cor.
Un esbós d'esgarrifança
s'instal·la en el pensament.
                               
                               
 
 Pàgina web de poesia a Sant Cugat
©2003
 nopotsermentida