| |
|
|
 |
|
|
Bibliografia
Premis literaris:
- Premi Crítica
Serra d'Or 1985, per Col.locació de
personatges en un jardí tancat
- Creu de Sant Jordi
1986
- Premi de Literatura
de la Generalitat 1989, per Poesia Completa
- Premi d'Honor de
les Lletres Catalanes 1996
- Premi Nacional de
Literatura setembre 1999, per Passos estrets
per terres altes
Llibres publicats:
- Narrativa
- Contalles de
Cerdanya. França, 1959. Barcelona: Barcino,
DL1962
- Col.locació de
personatges en un jardí tancat Perpinyà:
CDACC-Chiendent, 1984/Barcelona: Columna, 1993
- Passos estrets
per terres altes. Barcelona: Columna, 1998
- Poesia
- La guatlla i la
garba. Perpinyà: Tramontane, 1950
- Tota llengua fa
foc. Tolosa: Institut d'Estudis Occitans,
1954
- Cerdaneses
- Dignificació
del carràs
- La pell del
Narcís
- Un bosc sense
armes
- L'agost de
l'any
- Ocells per a
Cristòfor (França, [s.n.],1961)
- Cantorer
- Obra Poètica.
Introducció de Pere Verdaguer. Barcelona:
Barcino, 1966 [Recull dels poemes escrits entre
1950-1965]
- Poesia Completa.
Barcelona: Columna, 1988
- Prosa
poètica
- Dietari de
l'alba. Barcelona: Columna, 1988
- Memòries
- Cant Alt:
autobiografia literària. Barcelona:Curial,
1988
|
Selecció
de poemes
|
Duc
Jo sóc lluentor d’ulls,
lluerna de tot l’any.
Sóc dolçor i silenci,
desfaig amb el volar
cortines de la nit.
Sé dominar llarg temps
aquella impaciència
nerviosa dels unglots,
quan la víctima atansa
la sang al meu desig.
Viatge
Desplegues una vila
entre les pàgines que et cremen,
en la rosa axial que es desencreua
endevines,
com amb un aire de família,
els cafès elegants, els grans noms,
una certa manera que no és de tothom,
una olor de carrer que dóna a la corrua,
com unes senyes d’animal,
i escantonant un full t’escau
una dona que té la gràcia d’una amant,
un res de fràgil que fa que la despullis
a dins la ment i la sents nua,
font de llum
tremolant dins tes mans.
Nocturn
Nit negra poant l’esma d’unes cases
adormides;
parpelles dolces, les façanes clouen els ulls de
les finestres
amb un perfum d’intimitat i la llum
d’oli del silenci.
Al davant meu jau un poble, perfecció d’un
miracle
encertat entre quatre camins
i una riera que la lluna
té presonera dins les ombres,
com unes llàgrimes de plata.
Els horts habiten la fredor de la nit;
tot just s’hi mou una fulla
l’escarpidor del vent,
del gest inútil d’arreglar un cabell.
Els quatre cavalls que menen mos sentits
petgen mon cor d’una premuda
que em fa brollar la pena als llavis,
esclatant com un roc foguer.
I, en l’instant sobtat,
l’horitzó negre s’obre
al lent traspàs d’una estela perduda
en busca d’un camí de llum. |
|
