poesia a Sant Cugat - POETES
poesia a Sant Cugat   Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  
 
poesia a Sant Cugat

  Jordi Pere Cerdà

         


Bibliografia

Premis literaris:

  • Premi Crítica Serra d'Or 1985, per Col.locació de personatges en un jardí tancat
  • Creu de Sant Jordi 1986
  • Premi de Literatura de la Generalitat 1989, per Poesia Completa
  • Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 1996
  • Premi Nacional de Literatura setembre 1999, per Passos estrets per terres altes


Llibres publicats:

  • Narrativa
  • Contalles de Cerdanya. França, 1959. Barcelona: Barcino, DL1962
  • Col.locació de personatges en un jardí tancat Perpinyà: CDACC-Chiendent, 1984/Barcelona: Columna, 1993
  • Passos estrets per terres altes. Barcelona: Columna, 1998
  • Poesia
  • La guatlla i la garba. Perpinyà: Tramontane, 1950
  • Tota llengua fa foc. Tolosa: Institut d'Estudis Occitans, 1954
  • Cerdaneses
  • Dignificació del carràs
  • La pell del Narcís
  • Un bosc sense armes
  • L'agost de l'any
  • Ocells per a Cristòfor (França, [s.n.],1961)
  • Cantorer
  • Obra Poètica. Introducció de Pere Verdaguer. Barcelona: Barcino, 1966 [Recull dels poemes escrits entre 1950-1965]
  • Poesia Completa. Barcelona: Columna, 1988
  • Prosa poètica
  • Dietari de l'alba. Barcelona: Columna, 1988
  • Memòries
  • Cant Alt: autobiografia literària. Barcelona:Curial, 1988

Selecció de poemes

Duc

Jo sóc lluentor d’ulls,
lluerna de tot l’any.
Sóc dolçor i silenci,
desfaig amb el volar
cortines de la nit.
Sé dominar llarg temps
aquella impaciència
nerviosa dels unglots,
quan la víctima atansa
la sang al meu desig.


Viatge

Desplegues una vila
entre les pàgines que et cremen,
en la rosa axial que es desencreua
endevines,
com amb un aire de família,
els cafès elegants, els grans noms,
una certa manera que no és de tothom,
una olor de carrer que dóna a la corrua,
com unes senyes d’animal,
i escantonant un full t’escau
una dona que té la gràcia d’una amant,
un res de fràgil que fa que la despullis
a dins la ment i la sents nua,
font de llum
tremolant dins tes mans.


Nocturn

Nit negra poant l’esma d’unes cases adormides;
parpelles dolces, les façanes clouen els ulls de les finestres
amb un perfum d’intimitat i la llum d’oli del silenci.
Al davant meu jau un poble, perfecció d’un miracle
encertat entre quatre camins
i una riera que la lluna
té presonera dins les ombres,
com unes llàgrimes de plata.
Els horts habiten la fredor de la nit;
tot just s’hi mou una fulla
l’escarpidor del vent,
del gest inútil d’arreglar un cabell.
Els quatre cavalls que menen mos sentits
petgen mon cor d’una premuda
que em fa brollar la pena als llavis,
esclatant com un roc foguer.
I, en l’instant sobtat,
l’horitzó negre s’obre
al lent traspàs d’una estela perduda
en busca d’un camí de llum.
 
   
  Sallagosa
(1920)
   
 

 

 
       
 
 Pàgina web de poesia a Sant Cugat
©2001
 nopotsermentida