| |
|
|
 |
|
|
Bibliografia
Premis literaris:
- Nit de
l'Edició-Atlàntida al millor articulista en
català, 1990: Millor suplement cultural
- Carles Riba, 1997: Game
over
- Nit de
l'Edició-Atlàntida al millor articulista en
català, 2000: tasca informativa sobre el món
del llibre
- Joan Crexells,
2000: El cel de l'infern
Llengües a les
quals ha estat traduïda la seva obra:
Castellà, italià
Altres dades literàries:
Autor de Ser del segle : antologia dels nous poetes
catalans, 1989 i 100 poemes d'amor, 1995
Llibres publicats:
- Novel·la
- El cel de
l'infern. Barcelona: Proa, 1999
Poesia
- La muntanya
russa. Lleida: Pagès, 1993
- Tenebra.
Barcelona: Proa, 1994
- Poble Nou flash
back. Barcelona: Eco, 1997
- Game over.
Barcelona: Proa, 1998
- El pont de
Mühlberg. Barcelona: Proa, 2000
- Seguint
l'huracà. Tarragona: Arola, 2000
Prosa no de ficció (biografies)
- Biografia de
Bob Dylan. Barcelona: Ed. 62, 1992
|
Selecció
de poemes
|
La
mort de John Keats
II
Sento com un vident el teu avorriment futur
que es perpetua en el sopar familiar,
en tardes de diumentge letals
i veig vagabunds que travessen fugaços el carrer
on el teu jo es marceix a foc lent en
l’hospitalitat per qui pertoca, per
comoditat
i per escepticisme, com terminis d’hipoteca,
amics per sortir, amants ebris i dosis
dosis escasses de romanticisme furtiu.
Determinisme
Corro i no tinc pressa,
camino sense forces,
treballo sense necessitat,
tot el dia,
estimo sense rostre
i vaig a cites sense hora
volent trobar el que no vaig buscar
quan podia no en tenia ganes.
Ara, bec sense set,
acabo cerveses tirat a la plaça del Sol,
contemplant la punta de les sabates
com si fossin una posta de sol bruta.
Miro l'escot de la cambrera
i recordo la teva veu sense arrugues,
la teva ànsia sense retrets
i l'escalfor del teu amor
sense confiança, sense compromisos,
sense temps a acomplir,
l'escalfor del teu vell amor com a meta.
La nit sense iguana
Et duc una idea fixa
i tu ni te la mires.
T'acosto un grapat de dubtes
i tu els remenes a la coctelera.
Et faig trucs de màgia
i llenço els daus vint vegades
encertant sempre la xifra
i tu mai no en tens prou.
T'ensenyo les algues del mar
rescatades de l'escuma de les ones
i tu dius que són tan inútils
com la pinta per pentinar-me,
com el petit transmissor de ràdio per dormir,
com les tones de drogues
que ens han matat,
com les tones de drogues
que han anul.lat les nostres idees
fins a convertir-les en poemes petaners,
en rimes falses
o en mirall on tota nua
ja no ets ni el misteri
que pels ulls del carrer
inspires. |
|
