poesia a Sant Cugat - POETES
poesia a Sant Cugat   Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  
 
poesia a Sant Cugat

  Lluís Calvo

         


Bibliografia

Premis literaris:

  • Amadeu Oller de poesia, 1987: Veïnatge d'hores
  • Premis Literaris de Girona-Miquel de Palol de poesia, 1990: Vida terrenal
  • Vila de Vallirana-Josep M. López Picó de poesia, 1995: El món que respirava pels ulls
  • Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia, 1996: L'estret de Bering
  • Maria Mercè Marçal, 2000: Opus spicatum


Llibres publicats:

  • Novel·la
  • Aconitum. Barcelona: Ed. 62, 1999
  • Electra i la carretera. Barcelona: Destino, 2001

    Poesia

  • Veïnatge d'hores. Barcelona: El Mall, 1987
  • A contrallum. Barcelona: Columna, 1989
  • Vida terrenal. Barcelona: Columna, 1991
  • Jardí d'una ciutat deserta. Calafell: Ajuntament, 1992
  • La llunyania. Barcelona: Quaderns Crema, 1993
  • El món que respirava pels ulls. Barcelona: Columna, 1996
  • L'estret de Bering. Barcelona: Ed. 62, 1997
  • Opus spicatum. Lleida: Pagès, 2000

Obres dramàtiques representades:

  • Miserere!. Cia. Tetrateatre, Sant Cugat del Vallès: Sala Capitular del Monestir, 2000

Selecció de poemes

Trencaclosques

Cansadament recomptes les engrunes
que has salvat del desori. Tanmateix,
t’hi reconeixes. Palpes noves formes,
recompons amb delit els vells instants,
busques pacientment i de vegades,
poques, aconsegueixes d’ajuntar
unes imatges que endevines teves.
Has de seguir, llavors. Remous el passat
i t’emmiralles en un goig intrínsec.
Vas encaixant el més senzill i clar
i això, després, et venç tot queda a mitges,
ple de buits que no saps omplir de nou
mal que ho intentis. Vols deixar-ho córrer.
L’oblit és molt més fort que tu i que jo
i cap avui, ja ho diuen, no retorna.
Però estigues tranquil: en aquests jocs,
poc o molt, sempre es perd alguna peça.


La veritable història
del versista extremista



Vora la llum,
llençols amb sets i mobles de caoba,
caviar rus i whisky de garrafa,
conducta transparent
i verinosa estafa,
romàntica viola i pel·li de kung-fu.
¿Què em cal, demano en va:
el lliure albir o l’ombra del notari,
el rot mesquí o el sinuós fru-fru,
el recte procedir o el gest patibulari?
El meu desig
-de plenitud agònica-
és un mirall extrem
que acobla dia i nit:
el ressopó burgès i l’anarquia kitsch,
el crit fugaç i el cant etern,
el crim abjecte
i la raó apostòlica.

¿Què puc ser, què puc dir?
Ningú em respon.

La vida és una súplica hiperbòlica.


Principi

El núvol fugisser, la treva de la merla,
i els ulls, tan bells, que hi són i que no hi són. ¿El món?
La foscor de l’incert: qui i perquè i quan i on.
I aquest verb, sempre encès, que el nodreix i l’esberla.
 
   
  Saragossa
(27-5-1963)
   
 

 

 
       
 
 Pàgina web de poesia a Sant Cugat
©2001
 nopotsermentida