| |
|
|
 |
|
|
Bibliografia
Premis literaris:
- Amadeu Oller de
poesia, 1987: Veïnatge d'hores
- Premis Literaris de
Girona-Miquel de Palol de poesia, 1990: Vida
terrenal
- Vila de
Vallirana-Josep M. López Picó de poesia, 1995: El
món que respirava pels ulls
- Ciutat de
Palma-Joan Alcover de poesia, 1996: L'estret
de Bering
- Maria Mercè
Marçal, 2000: Opus spicatum
Llibres publicats:
- Novel·la
- Aconitum.
Barcelona: Ed. 62, 1999
- Electra i la
carretera. Barcelona: Destino, 2001
Poesia
- Veïnatge
d'hores. Barcelona: El Mall, 1987
- A contrallum.
Barcelona: Columna, 1989
- Vida terrenal.
Barcelona: Columna, 1991
- Jardí d'una
ciutat deserta. Calafell: Ajuntament, 1992
- La llunyania.
Barcelona: Quaderns Crema, 1993
- El món que
respirava pels ulls. Barcelona: Columna,
1996
- L'estret de
Bering. Barcelona: Ed. 62, 1997
- Opus spicatum.
Lleida: Pagès, 2000
Obres
dramàtiques representades:
- Miserere!.
Cia. Tetrateatre, Sant Cugat del Vallès: Sala
Capitular del Monestir, 2000
|
Selecció
de poemes
|
Trencaclosques
Cansadament recomptes les engrunes
que has salvat del desori. Tanmateix,
t’hi reconeixes. Palpes noves formes,
recompons amb delit els vells instants,
busques pacientment i de vegades,
poques, aconsegueixes d’ajuntar
unes imatges que endevines teves.
Has de seguir, llavors. Remous el passat
i t’emmiralles en un goig intrínsec.
Vas encaixant el més senzill i clar
i això, després, et venç tot queda a mitges,
ple de buits que no saps omplir de nou
mal que ho intentis. Vols deixar-ho córrer.
L’oblit és molt més fort que tu i que jo
i cap avui, ja ho diuen, no retorna.
Però estigues tranquil: en aquests jocs,
poc o molt, sempre es perd alguna peça.
La veritable història
del versista extremista
Vora la llum,
llençols amb sets i mobles de caoba,
caviar rus i whisky de garrafa,
conducta transparent
i verinosa estafa,
romàntica viola i pel·li de kung-fu.
¿Què em cal, demano en va:
el lliure albir o l’ombra del notari,
el rot mesquí o el sinuós fru-fru,
el recte procedir o el gest patibulari?
El meu desig
-de plenitud agònica-
és un mirall extrem
que acobla dia i nit:
el ressopó burgès i l’anarquia kitsch,
el crit fugaç i el cant etern,
el crim abjecte
i la raó apostòlica.
¿Què puc ser, què puc dir?
Ningú em respon.
La vida és una súplica hiperbòlica.
Principi
El núvol fugisser, la treva de la merla,
i els ulls, tan bells, que hi són i que no hi
són. ¿El món?
La foscor de l’incert: qui i perquè i quan
i on.
I aquest verb, sempre encès, que el nodreix i
l’esberla. |
|
