| XII
Anyell de
Déu, que llevau el pecat del món,
preniu aquesta botella de bouron,
serviu-vos una copa,
mirau pel cul del tassó i descriviu
allò que els vostres ulls hauran d'aprendre,
i hauran d'entendre i hauran d'engolir
per molt que no els agradi, i pels segles amén.
XV
Jo vaig néixer
decrèpit, i en el sud,
allà on s'engreixa el porc de la tristesa.
El meu nom ja el sabeu. L'edat no compta,
ni la casa, i encara menys el rostre
que submergesc dins l'aigua de l'estany,
per mai més no estimar. Perquè el xerrac
ha tallat fondo, i ni el nervi no em resta
sense tocar, i perquè tots heu parlat
com heu volgut, sense import ni mesura,
i perquè m'heu clavat les dents de rata
en el cap, violents i ressentits,
i perquè ja no us sé atorgar més nom
que el de fills d'una gran puta, llavors
només puc fer com mumare i sagnar
cos endins, lamentant el que es va perdre.
I és que en el sud no hi suren els prodigis,
i no hi ha impuls, ni norma, ni final.
Allà, l'enlairament és un assumpte
de politges, i tot el transport místic
el fa la mula entremig de carcasses,
i es parla de l'amor com del més vil
entre els crims. Per tant, i atès que vaig
néixer
en el sud com vosaltres, assumesc
la gravetat de l'hora i de la falta,
i faig constar el meu rebuig del perdó.
I
Per la
imposició de les mans
per la dormició dels àngels
per la ferocitat dels àngels
pel greuge imperdonable
pels aliments gustosos i nocius
per l'esperada eclosió de l'ou
per la mula pollosa i fatigada
per la ronya del penitent
per la punició del governant
i l'abolició del personatge
per les armes dels qui no compten
que facin bon servei
a l'hora de matar
per la destrucció del matrimoni
perquè sapiguem carregar els bidons
perquè la pietat no ens desampari
perquè el dictamen sigui el que ha de ser
perquè el torrents aneguin el desert
perquè aquesta espera s'acabi
perquè el desig s'estronqui
perquè l'alè del bou es glaci
pequè sigui mantingut en secret
qualsevol rastre d'esperança
i callin tots els falsos testimonis
que ens parlen de redempció.
|
