| |
|
|
 |
|
|
Bibliografia
Premis literaris:
- Englantina d'or als
Jocs Florals de Barcelona, 2000: Petrolier i
Teatre
- XLII premi Carles
Riba, 2000: Trànsit entre dos vols.
Llibres publicats:
- Poesia
- Trànsit entre
dos vols. Barcelona: Proa, Óssa Menor, 2001
|
Selecció
de poemes
|
Viatge
en metro mentre voles a Bloomington
L’anterior no admetia passatgers. En aquest,
ningú no té l’espai per treure’s la
jaqueta. Jo
duc massa embalums, com sempre, com si
em pengés del cos els llocs on arribaré tard.
M’avergonyeixo. Em pesa. No barregis la
feina,
els sentiments, i l’entrepà de truita de
patates freda.
(Algú en traurà profit, de separar les coses.)
Ara n’hi ha de més joves que circulen amb
èxit
pels camins que has obert, i que sembla que
sempre
havien estat així de transitables. I així és
com
ha de ser, i has de posar-te el teu petit
problema
a la butxaca, que és fet de sorra fina i de
borrall,
com la que du tothom a les costures. Queixes
d’infant mimat que veu minvats els luxes que
trobava
normals. I, tanmateix, aquest patir fútil és
per a mi
únic, terrible, esplendorós com flames de
l’infern.
No són divuit, ni vint, ni de bon tros seixanta.
Només sis dies sense tu.
Volar
Les sargantanes es belluguen tan de pressa
que sembla que mai no hagin d’estar tristes.
Diries que la tristesa és una cosa quieta,
contrària a la lluita per la vida,
a les batusses per un pessic de síndria.
I tanmateix podem veure les àligues molt quietes
sostingudes per invisibles fils d’espera
atenta
que també és lluita per la vida.
Els que saben volar, potser en lloc de sumir-se
en la tristesa,
s’alcen, i per ells és un cel de lucidesa
extensa
des d’on es veu l’ahir i l’avenir
del món.
Voldria saber si els avions de paper que sempre
fas
són perquè vols volar.
Els fills dels llops caminen, i els de les orques
neden.
Però els animals que tenen ales han
d’aprendre a volar
del drama de llençar-se perdudament al buit.
Pensa que el riure és sota terra, calent i
fonedís
com lava.
¿No voldries ser un cranc, un taupa cec, un
arbre?
¿Tenir arrels, tenir mans, galeries secretes?
Mira que tenir ales vol dir renunciar als dits:
si vols
fer res, haurà de ser amb paraules.
Mira’m: jo encara estic caient i
preguntant-me
si en lloc de ser un pardal sóc una sargantana.
Això sí, tot i el brunzit del vent que
m’eixorda i m’esmotxa,
els paisatges que veig són, t’ho asseguro,
unes vistes magnífiques.
Trànsit entre dos vols
El pis ja era llogat, però el cartell romania.
I era com una vella que encara es pinta els
llavis.
El número de fax jeu al plat amb raviolis i un
gelat
que es desfà: l'àpat que m'han pagat per no
esperar-me.
Hi ha un pardal breu dins la cafeteria. Penso que
morirà.
Que així és el nostre amor, com un ocell perdut
i
assedegat que s'abeura al lleixiu de netejar
urinaris.
Que l'aeroport és una catedral on els vitralls
són
de suc de taronja i es combrega amb glopades
de cafè. Quan he dit
"s'il-vous-plaît" han corregit
"madame" després de
"mademoiselle". No sabia
on anar. I és un motiu legítim, com un altre.
No cal
legitimar els petons marginals en potalades
fosques,
ser gran, ser trist, ser pobre. Però sempre hi
haurà algú
que et voldrà desfer els nusos. Seu, "com
si fos" casa
teva, per un lloguer raonat. Els pares
baixen el camí de l'escola recolzats l'un en
l'altre,
amb por de presenciar l'atac dels que m'odien.
Has portat
bones notes, però ho podries fer millor. Per
berenar,
un got de llet amb un ou remenat. Fins que vaig
vomitar,
i ella també plorava. Jo volia, de veritat,
teclejar amb
tots els dits. Potser l'error va ser prohibir-me
anar a la via.
I ara, que els meus pecats ofenen els meus fills,
he deixat de sentir vergonya que fóssiu els meus
pares.
Veig en les passes que ens allunyen l'olor de
fusta
d'una branca rugosa, sempre incondicional. |
|
