| |
|
|
 |
|
|
Bibliografia
Llibres publicats:
- Traduccions
poètiques (del català a l'anglès):
- Cinc poetes/
Narcís Comadira, Pere Gimferrer, Joan Margarit,
Francesc Parcerisas i Marta Pessarrodona.
Barcelona: Institut d'Estudis Nord-Americans,
1988.
- Supervivents
/ Montserrat Abelló, Maria Àngels Anglada,
Clementina Arderiu, Margarita Ballester, Felícia
Fuster, Rosa Leveroni, Maria-Mercè Marçal,
Marta Pessarrodona i Maria Antonia Salvà.
Barcelona: Barcelona: Institut d'Estudis
Nord-Americans, 1991.
- Darrers poemes
/ Agustí Bartrà. Barcelona: Institut
d'Estudis Nord-Americans, 1984.
- Haikús
d'Arinsal / Agustí Bartrà. Terrassa:
Mirall de Glaç, 1986.
- Espai de
compassió. Barcelona: Institut d'Estudis
Nord-Americans, 1985.
- Marià Manent
1898-1988. Barcelona: Comissió
Internacional de Difusió de la Cultura Catalana,
1989.
- Color de
boirada: Poemes escollits / Marià Manent.
Barcelona: Institut d'Estudis Nord-Americans,
1984.
- Cinc rostres
/ Josep Palau i Fabre. Barcelona: Institut
d'Estudis Nord-Americans, 1994.
- L'edat d'or i
altres poemes / Francesc Parcerisas.
Barcelona: Institut d'Estudis Nord-Americans,
1992.
- A tocar /
Josep Piera. Barcelona: Institut d'Estudis
Nord-Americans, 1996.
- Four
Timescapes: Longer Poems/ Albert Ràfols
Casamada. Barcelona: Institut d'Estudis
Nord-Americans, 1993.
- Pel nord de la
nostàlgia / Joan Teixidor. Barcelona:
Institut d'Estudis Nord-Americans, 1991.
Poesia
- Calculations.
Barcelona: Proa, 1997.
|
Selecció
de poemes
|
França:
febrer de 1939
La seva mort no fou anunciada fins
força més tard perquè el món estava
a punt d'anar a la guerra i ell
morí fortuïtament en terra estranya.
La seva lluita solitària arribava a la fi
i podia dormir ja sense la necessitat
constant de proposar-se fites fantàstiques
que mai no pogueren ser assolides.
Un cop enterrat
arribà, solitària, una corona
de París: Joyce recordà Yeats
i va enviar aquest signe per dir,
sense necessitat de paraules, que els gests
inútils
tenen, al capdavall, una bellesa que conmou.
Instantània
Sitges
Fill i mare s'aturen al passeig entarimat ple de
sorra
i posen l'esquena a la barana rovellada perquè
els faci
la foto. Donen l'esquena a la llum eixordadora
i al panteix dròpol de l'aigua i s'enorgulleixen
breument
de la derrota del temps.
Es neguen a escoltar al veu vagabunda del vent:
"Sol i mar retornen del seu decés diari
mentre que vosaltres només sobreviureu
com a estadístiques buides de la mort."
Sobre la vida de l'home
Reial Monestir de Sant Cugat
Al terra encara hi ha arròs de la boda
que el dol ja s'aplega al voltant del taüt fosc.
No fa ni mitja hora que les descàrregues
d'arròs
han saltat damunt els caps de convidats plorosos
i ara el repic alegre de les campanes ha
esdevingut
un toc planyívol; el petó de la mort empaita
les prometences dels nuvis i la pompa nupcial
s'ha fet dansa de la mort. Que de pressa canvia
el decorat!
L'escenari era per a empreses amoroses i
tanmateix
el teló despietat s'alça per mostrar la vida
que es retira. |
|
