poesia a Sant Cugat 2002
poesia a Sant Cugat   Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  
 
poesia a Sant Cugat

 

  Poetes
  ·
 

 

   
 
 
       
  Antoni Vidal Ferrando
  Santanyí, 1945
 
Bibliografia


Premis literaris
-Ausiàs March de poesia de Gandia, 1985: El brell dels jorns
-Ciutat de Palma, 1985: Racó de n'Aulet
-Ciutat d'Elx de poesia, 1987: Els colors i el zodíac
-Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, 1988: A l'alba lila dels alocs
-Ateneu de Maó, 1990: Cartes a Lady Hamilton
-Cavall Verd-Josep M. Llompart de poesia, 1992: Calvari
-Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona, 1994: Bandera blanca
-Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia, 1995: El batec de les pedres
    Sant Joan, 1999: La mà del jardiner
 
Llibres publicats

Novel·la 
-Les llunes i els calàpets. Palma de Mallorca: Moll, 1994
-La mà del jardiner. Barcelona: Ed. 62, 1999

Poesia 
-El brell dels jorns. Gandia: Ajuntament, 1986
-Racó de n'Aulet. Palma de Mallorca: Moll, 1986
-A l'alba lila dels alocs. Palma de Mallorca: Moll, 1988
 Getsemaní, 1989
-Els colors i el zodíac. Palma de Mallorca: Moll, 1990
-Cartes a Lady Hamilton. Barcelona: Columna, 1990
-Calvari. Alzira: Bromera, 1992
-Bandera blanca. Barcelona: Proa, 1994
-El batec de les pedres. Barcelona: Ed. 62, 1996

 
Selecció de poemes


11 (Racó de n'Aulet, 1986)

    T'endevinava el cos de meva que eres,
com qui coneix exactament les coses
quotidianes, els delers més íntims,
les tresques pròpies. T'endevinava
el cos, la pell, les mans calentes, l'àngel
nocturn, la nit. Eres de codonyat,
potser de mel, de canyamel, de roses.
Remàvem, mar marrit, fins a la festa
de les darreres platges. Repetíem
permanentment els nostres noms. Llavors
érem silvestres, bells, ens estimàvem
dins l'aiguaneix de foc dels teus ulls grisos.
    (Hores d'amor obscenes, marginals,
àdhuc el far del moll s'empegueïa).
 

Sàtir (Bandera blanca, 1994)

Tens la sort dels eunucs: la vida t'ofereix
licors exòtics, que després romanen
als teus dits com impossibilitats.
En un vell la luxúria és grotesca,
un credo vulnerable com els somnis d'un orb.
Perquè no acceptes perdre,
vacil·les entre el seny i la claror d'un sàtir
difícil que has pactat amb el teu doble.
Surts a camí a la mort quan dus flors a les coses,
no quan les deixes dites.
 

Blai Bonet a l'alba (El batec de les pedres, 1996)

Veu renéixer les línies
dels cossos, a l'albada.
L'univers, que té forma
d'humà i que s'estructura
barrocament, s'explica
millor dins els seus ulls
negres. L'espai d'un foli
li fa de tornaveu:
"La vida no és un plàcid
efluvi ni hi ha treva
enlloc pels insubmisos.
Però el vent juga net
i galopa amb els vostres
destins. No tengueu por."


 
Antoni Vidal Ferrando
 


 
 Pàgina web de poesia a Sant Cugat
©2002
 nopotsermentida