poesia a Sant Cugat 2002
poesia a Sant Cugat   Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  
 
poesia a Sant Cugat

 

  Poetes
  ·
 

 

   
 
 
       
  Jean Serra
  El-Biar (Alger), Algèria 1952
 
Bibliografia


Premis literaris
-Vila de Martorell de poesia, 2002: Des de la quietud
 
Llibres publicats

Narrativa breu
 
-Història d'en Jordi. Eivissa: Ítaca, 1980

Poesia 
-Memòria trencada. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 1978
-Illa. Eivissa: Can Sifre, 1979
-Lleure i crepuscle de noces. Eivissa: l'autor, 1980
-Tria de poemes. Eivissa: Caixa de Balears, 1987
-Mester d'amant. Eivissa: Can Sifre, 1992
-Àmbit humà. Palma de Mallorca: Moll, 1995
-Estroncar el soroll : 1975-1988. Palma de Mallorca: Caixa de Balears, 1996
-Poemes. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 1997
-Entre paraula i silenci. Sant Jordi de ses Salines (St Josep de sa T.): Res Publica, 2001

Prosa no de ficció 
-Poema al pare. Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera-Conselleria de Cultura, 1987
-Herència clara. Eivissa: Can Sifre, 1990
-Camins. Barcelona: Columna, 1993
-Sense anar més lluny. Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera-Conselleria de Cultura, 1999

Prosa no de ficció (assaig literari) 
-Per arribar a ser. Palma de Mallorca: Moll, 1993
 A la vora de Villangómez. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 1995

Prosa no de ficció (crítica i estudis) 
-Caps de fil. Eivissa: Mediterrània, 1992

 
Selecció de poemes


NOIA DEL BALCÓ

Del teu balcó
contemples la gent
que camina, i el temps com passa.

Et veig, majestàtica,
com terracotta púnica,
provocant el meu desfici.

Dels teus llavis muts
i del vent al cim de la murada
varen néixer pluges d'aurora.
 

MESTER D'AMANT

Perquè a les sines
et creixen aromes que m'omplen
d'un desig inesgotable,
obro la finestra
i ensumo la flaire
dels arbres d'estiu. Fosqueja
i un pastor mena
les ovelles al corral.
Damunt les muntanyes
els núvols s'escapen.
Deixo oberta la finestra:
comença el mester d'amant!
 

DONA

Els teus ulls,
com llàgrimes fixades pel temps,
són dues pluges misterioses.
Els teus llavis,
com anelles de plata, m'inviten
a dormir damunt la molsa
humida i prima de l'hivern.

Abans vaixell enfonsat,
ara torno a la superfície del mar,
i retrobo la carícia i els llampecs
d'aquest mirall de dues llunes.

Els teus llavis,
tumultuosos i fèrtils com la saba
que rega les feixes de l'amor
els teus llavis reals
com vidres de melangia i record,
em condueixen sempre
a freus de sexe i temporal.


 
Jean Serra
 


 
 Pàgina web de poesia a Sant Cugat
©2002
 nopotsermentida