Selecció de
poemes
NOIA DEL BALCÓ
Del
teu balcó
contemples la gent
que camina, i el temps com passa.
Et veig,
majestàtica,
com terracotta púnica,
provocant el meu desfici.
Dels
teus llavis muts
i del vent al cim de la murada
varen néixer pluges d'aurora.
MESTER
D'AMANT
Perquè
a les sines
et creixen aromes que m'omplen
d'un desig inesgotable,
obro la finestra
i ensumo la flaire
dels arbres d'estiu. Fosqueja
i un pastor mena
les ovelles al corral.
Damunt les muntanyes
els núvols s'escapen.
Deixo oberta la finestra:
comença el mester d'amant!
DONA
Els teus
ulls,
com llàgrimes fixades pel temps,
són dues pluges misterioses.
Els teus llavis,
com anelles de plata, m'inviten
a dormir damunt la molsa
humida i prima de l'hivern.
Abans
vaixell enfonsat,
ara torno a la superfície del mar,
i retrobo la carícia i els llampecs
d'aquest mirall de dues llunes.
Els teus
llavis,
tumultuosos i fèrtils com la saba
que rega les feixes de l'amor
els teus llavis reals
com vidres de melangia i record,
em condueixen sempre
a freus de sexe i temporal.
|
