poesia a Sant Cugat 2002
poesia a <a href=Sant Cugat" align="top" border="1" width="191" height="112">   Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  
 
poesia a Sant Cugat

 

  Poetes
  ·
 

 

   
Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater

La pau del cranc
Ed.62-Empúries, 2002
 
       
  Marc Romera
  Barcelona, 1966
 
Bibliografia


Premis literaris

-Premis Literaris Baix Camp - Gabriel Ferrater de poesia, 1986: Al balcó hi penja un bosc de
colobres mesquines

-Amadeu Oller de poesia, 1988: Genolls de fum
-Martí Dot, 1989: Disfresses
-Vila de Vallirana-Josep M. López Picó de poesia, 1993: La mandra
-Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater, 2002: La pau del cranc

Llibres publicats

Poesia
-Genolls de fum. Barcelona: El Mall, 1988
-Disfresses. Barcelona: Columna, 1990
-La mandra. Barcelona: Columna, 1994
-La Mel. Barcelona: Cafè Central-Eumo Editorial, 2002
 
Selecció de poemes


Den Bleiben ist nirgends (La Mandra, 1994)

He obert llibres que parlen de demà.

Ja no em sorprèn la veu que has desgastat
amb un excés de queixes. Les mateixes
desmenjades paraules per dinar,
la mateixa desídia per cansar
les ofrenes que ens han estat mudant.

Busco sota la sang de tanta mandra,
llegeixo entre les queixes. Les mateixes
desmenjades carícies per dormir,
la mateixa por a l’ànsia, l’herba lenta
del record d’una pell molt més calenta.

No hi ha res perdurable. No hi ha res.


2. Kyrie
(La Mel, 2002)

Kyrie eleison.
Christe eleison.
Kyrie eleison.


Hi ha la pietat dels morts que han mort
amagant-se la vida al calaix de la por,
i la nit, i la dona encinta i el fracàs
de quin no la va haver, i els colors aigualits,
i el menjar sense sal venjant sol els sensats
que abjurant de l’esplet afalaguen l’escàs.
Hi ha una enveja suau cap als que juguen vius
i ensumen l’oli obscur d’aigua-rovell de tarda
i es toquen i es fan mal –i els regalims de sang
els xuclen excitats, ulls balbs, o calbs o blancs.
L’encís de pell caiguda al joc del dolç coltell
fa sants vampirs cansats de sucar-se al carrer.
Hi ha la pietat per les cuixes tancades
de desitjos tancats rera portes tancades,
la humitat a les mans i l’escletxa entre els llavis,
i alguns penediments, i alguns remordiments,
del tot mancats de seny, que escanyen els geranis
i emporpren els balcons amb pètals interfectes.
Hi ha l’enveja breu cap al que és més terrible,
presagiat pel que és bell, que se’ns fa suculent
perquè es pot esfondrar. I les mans que han perdut
la tristor de llepar cicatrius i senyals
vora els angles vedats de les dones d’edat
–mans que en saben el gust i els deliris que fan.
Hi ha carronya que viu. Hi ha els indiferents.


11. Sequentia (ix) (La Mel, 2002)

Qui Mariam absolvisti
Et latronem exaudisti,
Mihi quoque spem dedisti.

Preces meae non sunt dignae,
Sed tu bonus fac benigne,
Ne prenni cremer igne.



La figa l'obren dits per fendre-la en segments
de polpa descarada, humida i condemnada
a l'ofec d'una boca acarada al petó.
La figa és dolça i breu i es menja amb gest prosaic
com qui xucla aiguamel de la balma d'un calze
i per lladre es condemna o per puta es proscriu.
La figa és pecat, i el pecat esperança,
palpís granat de sucre amb tot l'enigma obert
de la fembra que enjoia amb cilicis el tàlem.
La figa encén l'indult del lladre i la bagassa
i ens aroma el cistell de la fruita beata
exhibint-se amb detall com un úter que esclata.


 
Marc Romera
 


 
 Pàgina web de poesia a Sant Cugat
©2002
 nopotsermentida