| |
|
|
| |
|
|
|
| |
Ponç Pons |
| |
Alaior,
1956 |
 |
|
| |
Bibliografia
Premis literaris
-Cavall Verd, 1989: Quatre poetes
portuguesos
-Flor Natural als Jocs Florals de
Barcelona, 1995: Estigma
-Ciutat de Palma, 1995: On s'acaba el
sender
-Cavall Verd-Josep M. Llompart de poesia,
1995: Estigma
-Guillem Cifre de Colonya, 1995: Entre el
cel i la terra
-Carles Riba, 1996: El salobre
-Viola d'Argent als Jocs Florals de
Barcelona, 2002: Tractat d'enyor
Llibres publicats
Narrativa breu
-Vora un balcó sota un mar inaudible.
Palma de Mallorca: Moll, 1981
-El drac Basili. Palma de
Mallorca: Moll, 1990 [infantil]
-Miquelet el futbolista. Palma
de Mallorca: Moll, 1990 [infantil]
-El vampiret Draculet.
Barcelona: Cruïlla, 1994
[infantil/juvenil] Novel·la
-Cor de pàgina esbrellada .
Althor, 1984 [juvenil]
-Memorial de Tabarka. Barcelona:
Cruïlla, 1993 [juvenil]
-L'hivern a Belleville.
Barcelona: Cruïlla, 1994 [juvenil]
-Entre el cel i la terra.
Barcelona: La Galera, 1996 [juvenil]
Poesia
-Poesia. Palma de Mallorca:
Universitat de les Illes Balears
-Dins un perol d'aigua infecta.
Ciutadella, 1977
-Quadern d'amorositats i altres
interferències. Palma de Mallorca:
Guaret, 1979
-Al marge. Palma de Mallorca:
Moll, 1983
-Lira de bova : poemes. Manacor,
1987
-Desert encès. Barcelona:
Quaderns Crema, 1989
-Faunes que fugen. Maó: Caixa
de Balears, 1992
-On s'acaba el sender.
Barcelona: Ed. 62, 1995
-Estigma. Barcelona: Ed. 62,
1995
-El salobre. Barcelona: Proa,
1996
Poesia i
prosa
-Abissínia. Barcelona: Columna,
1999
|
| |
Selecció de
poemes
Androgos
Dante mentia.
Menteix tothom qui escriu.
No hi ha cap cercel,
Ni abims, ni mars ni embuts.
Només poetes
I monstres d’ulls sagnants.
El foc no crema.
El temps és limitat.
Plató pinta ombres.
Heràclit neda a un riu.
Sota les voltes,
Voleien muricecs.
El cel és d’obra
I hi ha una obscura estela
De fang que diu:
“Les dones són pecat”.
Déu ni les mira.
Llibre de família
I
Nadal de 1963
Déu havia nascut,
però jo no ho sabia
que fos tan important
i pensava només
que a ca nostra hi hauria
taula plena i menjar
quan sortíssim de missa.
Aquell dia dinàvem,
de gust, vianda i carn
(era un dia de festa),
també vi i xampany flac.
L’alegria durava
fins que, aprofitat tot,
no hi quedaven ni els ossos
i esperàvem amb ànsia
que vinguessin els reis.
Cada vespre llegia,
entre vànoves velles
que pesaven un munt,
els contes de Hans Andersen
i Perrault dins el llit.
El rei negre ens va dur,
a tots, una pilota,
i a jo, per ser el petit,
una espasa de plàstic
i un escut groc de víking.
Aquell dia, però,
no hi havia pollastre
ni pastissos ni nous.
L’endemà anava a escola
i esperava avorrit
que tornés a néixer Déu
i vingués el rei negre.
Duia uns buberais blaus
grossos fins als genolls
i tenia un plumier
i un vell llibre amb el nom
dels germans a la tapa.
Vaig aprendre molt poc.
Sé que forem feliços.
3
El present és, plagat de
bardissa, una posta
d’erma lluna i un home acabat que,
tot sol,
grava en l’aire amb burí que el
futur no existeix.
Les parets són un mapa de calç amb
frondosos
espais verges i pobles llunyans que
m’invent.
Sé de més que m’engany. El passat
és un gris
cel d’esquerpa ciutat, renouera i
cruel,
on no passen mai tords. Entre els versos
del full
veig petjades sedoses d’espectes
furtius
i bellíssims i blancs esquelets
d’unicorns.
Ni el silenci ja és pur. Per
l’enterra del pou,
hi ha llemic de llimacs i alacrans que,
enfollits,
s’agullonen els ulls mentre els
corbs, lents, emigren.
|
|
|
|
|
|
|
