No escric de bell antuvi esclato sucs
de tinta sóc el pop que du el missatge
del pensament als espills del llenguatge
on antinòmic udolo lladrucs.

No escric em brosten els versos com llucs
la poesia és mirall de miratges
distorsió pel ball de les imatges
difracció on els mots són llampucs.

No escric tinc cura d'una sempreviva
d'il·lusió i en daurar-se a pleret
sobreviu l'esperança a l'argument.

Escric la fuga en negra perspectiva
cerco el sonar del sonet amb so net
percaço harmonia entre sentir i ment.
 

Tornar a començar ("Beguin the beguine") (L'aigua del temps, 1998)
 

• Quiero saber si todo se olvida
  para volver a empezar

  COLE PORTER

  "Begin the beguine"

Obro els ulls al matí
de la vida, i la música
va impregnant-me amb cançons
populars les estances:
Una ràdio d'ull verd
i altaveu d'arpillera
omple l'aire amb un swing,
un bolero o un tango.

És Gardel o Machín,
Nat King Cole o Negrete
qui em desperta al teu pis
del carrer Sant Antoni
vint-i-nou -al Raval,
a la casa on vaig néixer-.
Em desvetlla, altres cops,
la campana de la Carme...

M'has besat en el front
amb les mans a les galtes,
m'has cuinat uns llucets
mossegant-se la cua,
sens principi ni fi,
com la roda dels dies,
em posaves un disc
més de trenta vegades...

Fou "Begin the beguine"?
O el "Volver" que esperares?
Vau tornar a començar...
-I oblidàreu l'exili.
 

Adéu (Harmonia mundi, 2000)

Mort jo, tot mort.

JOAN BROSSA

Quan mor un creador es crema una part
del Teatre del Món: Els seus projectes
-colom negats al llac inconscient-

i les idees -embrions sense ales
dins la closca de l'ou del no-existir-.
I la recepta del cuiner, secreta...

És com si fes, la Dama, amb els rovells
de les obres futures de l'artista,
del banquet col·lectiu del seu enginy,
una truita tan seca com daurada

i se la cruspís tota d'un sol mos
a sota unes escales del diable,
mentre ens deixa amb un pam de nas a tots.
I amb tanta gana que mengem memòria.