tota la tristesa de la tarda
cap en una copa de vi
de sucre amarg.

embriaguem-nos de solitud
ara que estem junts.
embriaguem-nos de solitud,
d´absències i de tristesa.

bevem a glops petits
el vi dolç del record.
ara que la nit s´esborra lluny
com una nau.
 

del cel, el nuvol. de la paraula, els silencis... (Com si tornés d'enlloc, 1999)

del cel, el núvol. de la paraula, els silencis.
de les aigües, el riu. de la mar, l´escuma.
dels carrers, la pluja.
de l´amor, el gest,
el núvol, el silenci,
la pluja, el riu.
de l´amor, la paraula i la mar,
el cel, l´aigua. de l´amor, l´espai
obert que a dintre s´arbra
i ens fa paraula.
 

a marc granell (Com si tornés d'enlloc, 1999)

no sé per què
busque paraules per dir:
t´estime o sóc feliç
o no vull veure
aquest dolor que no és meu
i que tanmateix em colpeja
els ulls des de totes les finestres
del món de bat a bat obertes
sobre tant de dolor.

no sé per què
busque paraules per dir:
recorde aquella noia
que toca la flauta dolça
i demana sense demanar
almoina amb un somriure
i no sé per què

les seues galtes d´infant
o els seus ulls tan pàl.lids
o els passants que passen
sense mirar-la...

no sé per què,
avui potser el vent més fred
o potser el sol més alt.
no sé per què
busque paraules per dir-ho.