poesia a Sant Cugat 2002
poesia a Sant Cugat   Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  
 
poesia a Sant Cugat

 

  Poetes
  ·
 

 

   
 
 
       
  Teresa Costa-Gramunt
  Barcelona, 1951
 
Bibliografia

Premis literaris
-Don-na, 1990: El vel d'Harmonia
-Eugeni Molero, 1998: Recull d'articles literaris i d'opinió referits al Garraf
 
Llibres publicats

Narrativa breu
 
-El vel d'Harmonia. Barcelona: Institut Català de la Dona, 1991
-L'àngel incorruptible. Lleida: Pagès, 1997
-La crisàlide. Lleida: Pagès, 2002

Poesia 
-Llibre d'Unai. Lleida: Pagès, 1994
-La porta índia. Barcelona: Edi-Liber, 1997
-Treball de camp. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 1999
-Addicte a la bellesa. Barcelona: Edi-Liber, 2000
-El cantor sense llengua. Vilanova i la Geltrú: Institut d'Estudis Penedesencs, 2000
-Noviluni a Washington. Palma de Mallorca: Moll, 2001
-Temps, espai. Tarragona: Arola, 2001

Prosa no de ficció (assaig literari) 
-Llibre de l'Amic. Barcelona: La Busca, 2002

Prosa no de ficció (viatges) 
-Estampes de Cuba. Barcelona: Proa, 2001

Altres 
-Ex-libris al·legòrics a les 41 comarques de Catalunya. Barcelona: Institut Català de la Dona, 1992

 

Selecció de poemes

El rostre (Addicte a la bellesa, 2000)

Volies veure el seu Rostre. I li entonaves psalms tan bells com furibunds. T'adreçaves al Pare com aquell que escriu una carta al pare i li fa paüra no sortir-se'n prou, amb el seu discurs. Pietat, Senyor, pietat -deies. Pietat per les meves paraules buides d'encens, plenes només d'amor, un amor que no m'ha de justificar: m'ha de vivificar -deies. 

La força que mou el sol i les estrelles (Addicte a la bellesa, 2000)

Només qui ha retornat a la casa del Pare pot mirar amb ulls compassius les nostres petites, migrades veritats. Per això saps que no has mort: se t'ha acabat la mateixa vida que celebren gatzaroses les abelles quan fan la mel. La clau de la porta que franqueja el camí de tornada ja no té secrets per a tu... Però alguna cosa ens n'avançaves quan vas escriure: la mort no existeix. Només existeix la Vida. Que és el mateix que dir que només existeix l'Amor, la força poderosa que mou el sol i  les estrelles.
 

Quadern de bitàcola (Addicte a la bellesa, 2000)

A proa navega el silenci perfecte amb què ara ho podem comprendre tot. Ara: comptat i debatut, els nostres noms de mariners bé que haurien pogut ser uns altres. Però, ¿no ens hauríem escarrassat igualment a solcar les aigües de l'existència seguint l'estela guspirejant de la mateixa estrella? Sí.

 
Teresa Costa-Gramunt
 


 
 Pàgina web de poesia a Sant Cugat
©2002
 nopotsermentida
Free Web Hosting