|
|
|
|
|
|
|
|
Teresa Costa-Gramunt |
|
Barcelona,
1951 |
|
|
|
Bibliografia
Premis
literaris
-Don-na, 1990: El vel d'Harmonia
-Eugeni Molero, 1998: Recull
d'articles literaris i d'opinió referits
al Garraf
Llibres publicats
Narrativa breu
-El vel d'Harmonia. Barcelona:
Institut Català de la Dona, 1991
-L'àngel incorruptible. Lleida:
Pagès, 1997
-La crisàlide. Lleida: Pagès,
2002 Poesia
-Llibre d'Unai. Lleida: Pagès,
1994
-La porta índia. Barcelona:
Edi-Liber, 1997
-Treball de camp. Vilanova i la
Geltrú: El Cep i la Nansa, 1999
-Addicte a la bellesa.
Barcelona: Edi-Liber, 2000
-El cantor sense llengua.
Vilanova i la Geltrú: Institut d'Estudis
Penedesencs, 2000
-Noviluni a Washington. Palma de
Mallorca: Moll, 2001
-Temps, espai. Tarragona: Arola,
2001
Prosa
no de ficció (assaig literari)
-Llibre de l'Amic. Barcelona: La
Busca, 2002
Prosa
no de ficció (viatges)
-Estampes de Cuba. Barcelona:
Proa, 2001
Altres
-Ex-libris al·legòrics a les 41
comarques de Catalunya. Barcelona:
Institut Català de la Dona, 1992
|
|
Selecció
de poemes
El rostre
(Addicte a la bellesa, 2000)
Volies veure el seu Rostre. I li
entonaves psalms tan bells com furibunds.
T'adreçaves al Pare com aquell que
escriu una carta al pare i li fa paüra
no sortir-se'n prou, amb el seu discurs.
Pietat, Senyor, pietat -deies. Pietat per
les meves paraules buides d'encens,
plenes només d'amor, un amor que no m'ha
de justificar: m'ha de vivificar
-deies.
La força que mou
el sol i les estrelles (Addicte
a la bellesa, 2000)
Només qui ha retornat a la casa del Pare
pot mirar amb ulls compassius les nostres
petites, migrades veritats. Per això
saps que no has mort: se t'ha acabat la
mateixa vida que celebren gatzaroses les
abelles quan fan la mel. La clau de la
porta que franqueja el camí de tornada
ja no té secrets per a tu... Però
alguna cosa ens n'avançaves quan vas
escriure: la mort no existeix. Només
existeix la Vida. Que és el mateix que
dir que només existeix l'Amor, la força
poderosa que mou el sol i les
estrelles.
Quadern de
bitàcola (Addicte a la
bellesa, 2000)
A proa navega el silenci perfecte amb
què ara ho podem comprendre tot. Ara:
comptat i debatut, els nostres noms de
mariners bé que haurien pogut ser uns
altres. Però, ¿no ens hauríem
escarrassat igualment a solcar les
aigües de l'existència seguint l'estela
guspirejant de la mateixa estrella? Sí.
|
|
|
|
|
|
|