La nit és un privilegi
teixit tot de seda i or
i ara et jugues el teu sostre
per tastar-ne la finor.

I et lleva la pell,
et guanya les bales,
fa ballar les portes,
tot perquè t’hi vegis.

Llavors obren els llavis
finestres de l’amor
i sembla que s’ofeguin,
que diguin per favor.

La nit és déu vist de cara.
 

58. L’home llop (D'equivocar-se així, 1997)

Sóc l’home mort
Sóc l’home fort
Sóc l’home nou
Sóc l’home gros

Sóc una dona
Sóc una nena
Sóc un vedell
Una cullera

Sóc l’home bo
Sóc l’home gol
Sóc l’home d’or
Sóc l’home sol

Sóc una pua
Sóc una rata
Sóc un ou dur
La palangana

Sóc l’home jo
Sóc l’home això
Sóc l’home allò
Sóc l’home i prou

Sóc una fira
Sóc una trampa
Sóc un forat
Pastura.
 

xxxii (Canaris fosforescents, 2001)

         Els grans invents de l'això hu-
manitat -roda, peu, porta, la galleda,
la  guitarra,  el nus,  l'aigua  corrent-
vénen del follar.

FOT EL CAMP DEL MEU
     NÚVOL I VINE, VA!