poesia a Sant Cugat 2002
poesia a Sant Cugat   Inici  | Programa d'actes |   Poetes  |   Enllaços  |   Contacte  |   Crèdits  
 
poesia a Sant Cugat

 

  Poetes
  ·
 

 

   
 
 
       
  Hèctor Bofill
  Badalona, 1973
 
Bibliografia


Premis literaris

-Recull-Maria Ribas i Carreras de poesia, 1995: Poema de Calipso
-Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona, 2001: La revolució silenciosa

Llibres publicats

Poesia
-Poema de Calipso. Barcelona: Columna, 1995
-La reconstrucció de l'aristocràcia. Barcelona: Proa, 1999
-La revolució silenciosa. Barcelona: Proa, 2001
 
Selecció de poemes


La vaca farà meehw, meeehw! (Poema de Calipso, 1995)

Ja me la conec ja la casta dels homes
cultes! Juguen amb quatre cartes i un as
sota la màniga. L’home culte exposa
el seu bagatge estepari i la sala
saltirona amb l’anècdota i la conya.
Les noves guàrdies admirem el geni.
En acabar, ens aboquem al catàleg:
«si us plau, quin és el seu llibre més cèlebre?
tenim gana de pàgina i de ciència».
Coberta dura, llom ribetejat,
quina emoció! És un volum escolàstic!
Les nostres mans sorolloses es disposen
a profanar el saber. L’escolàstic volum
s’obre. L’home culte es creu que som imbècils,
sembla que ho digui entre línia i línia:
no tinc idees pròpies, un retoc
fraudulent per sortir del pas. És cert:
la mateixa conya i la mateixa anècdota
són repetides amb literalitat.
Els autors que ha llegit es cacen al vol:
una miqueta d’aquí, una miqueta
d’allà, presenta una visió innovada
sense innovar res. Ja me la conec
ja la casta dels homes cultes! La vaca
farà meew, meeew i tots ho estudiarem
del manual que ho explica millor.

A la segona classe no ens estafa.
«Hi ha una cosa estranya», pensa l’home
culte, “no riuen les gràcies», l’angoixen
les mirades, «que no en sé prou marrecs?
Tomá chavalines, p’a chulín yo!»
Sorprenent! S’esfilagarsa en referències,
referències referents a referències.
La cagarà el senyor? No la cagarà?
Com no podia cagar-la! Al pobre home
culte se li enfonsa el cultisme de mig
cos a l’argila: el gran poema Nabí
de Jaume Carner. Sí, efectivament,
de Jaume, i els alumnes alçats fem
botzina amb les mans: Bu, Bu, Bu… l’home culte
desitjaria no ser un home culte
però no sap fer res més. «Tants anys de treball
perquè em falli “Jaume”.» Treu la pistola
i es mata. La vaca va fer Meehw, Meeehw!

Van engendrar-me per funcionar (La reconstrucció de l'aristocràcia, 1999)

VAN ENGENDRAR-ME PER FUNCIONAR
però jo volia viure. Iseu,
diu la versió difosa per l'Imperi,
era un cavaller cast i tenaç
que amb els seus treballs esclafà els exèrcits
de les estepes, després dissenyà
el fraccionament dels nostres oasis
i l'arquitrau de les nostres tempestes.
He esgratinyat entre els testimonis
d'aquestes cròniques i, em podeu creure,
molt més enllà de la producció
el món tendia a la bellesa;
les ombres blaves d'Iseu i Makiko
es perseguiren despullades entre
les ruïnes d'un temple ancestral.
L'origen -un pacte com una immensa
còpula que cicatritzava totes
les ferides- va demostrar als amants
la irrellevància dels costums.
Ara ja podré dir-vos que no hi ha obstacles
entre nosaltres i les estrelles.


III. Leviatan (La revolució silenciosa, 2001)

Va aconseguir lligar-te i fer l’amor
davant teu amb un amic. “De vegades em
ve de gust canviar per estar amb tu
sempre.” Et va deixar veure-ho i no és
tant terrible. Has travessat les brases
descalç, es retira l’últim vel,
quina veritat més profunda podràs
mai arribar a consentir? El mol·lusc
es veu millor quan l’obre una altra gana.
“Deslligueu-me! Deslligueu-me!” Però no ho
volies separar i vas descobrir
que tenies les mans soltes. Al final
tu també hi entres, invulnerable i
sobirà, una cadència de braços,
ulls i cames, enfiles el rail
i encara pots més del que esperaves.
La bèstia es dilata i es retorça, ets
el centre i els extrems, ocupes tot
el llit, la bèstia es retorça i esclata.
Entre ambdós ella va riure, només
una finíssima part de carn seva
destriava els nostres líquids. S’amotllen
els tres caparrons i naufraguen cap a
un somni perfecte, un somni sense
injúries, profund i flexible,
el somni físic del benestar. “Besa’m,
besa’m!”, em demana quan es desperta.
Res no ha cedit. Anem junts a esmorzar.
Ara sabem com entra, com et cauen
els rínxols quan llepes un altre gland.
El cafè t’escalfa els llavis, un quart
de brusa em mostra netament la teva
espatlla, ara sabem i riem,
el nou cicle és a punt de començar.

 
Hèctor Bofill
 


 
 Pàgina web de poesia a Sant Cugat
©2002
 nopotsermentida